Els líders independentistes planifiquen el seu futur pendents del Constitucional

I no són els únics que miren al TC. També ho fan Jordi Turull, Raül Romeva, Toni Comín, Dolors Bassa, Lluís Puig o Meritxell Serret. A l’espera que es resolgui aquest calendari judicial, EL PERIÓDICO analitza quina és la situació actual de tots els líders de l’1-O i quins són els seus plans de futur.

Amb ordre de detenció vigent

Puigdemont continua a Bèlgica, afectat per l’ordre de detenció dictada pel Suprem. Malgrat la distància, però, està implicat en el dia a dia del partit i en la negociació amb el Govern. La gran incògnita és què voldrà fer quan torni. Primer va assegurar que si no era president de la Generalitat deixaria l’escó, però finalment va decidir mantenir-lo i es va reafirmar com a líder del partit. Si pot tornar a Catalunya, haurà de decidir si vol exercir com a cap de l’oposició al Parlament. El que donen per fet des del seu entorn és que farà una gira per Catalunya.

En aquesta mateixa situació judicial es troben els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, tot i que els seus plans de futur són diferents. Fa un any que Comín espera poder accedir a l’escó al Parlament Europeu. Té diverses vies judicials obertes per aconseguir-ho, però la més ràpida seria l’amnistia. Tot i això, ha perdut pes polític dins de Junts, després de ser assenyalat per diverses polèmiques, com ara la seva gestió en el Consell per la República i la denúncia d’un exassessor per assetjament. Puig és diputat del Parlament, però no seguirà en la política institucional gaire temps més quan pugui tornar.

El cas de l’exconsellera Clara Ponsatí, en canvi, és una cosa particular. La derogació del delicte de sedició li va aplanar la tornada, però encara està pendent de judici. Es va poder presentar a les eleccions catalanes, però el fracàs del seu nou projecte, Alhora, va fer que finalment abandonés la política.

També hi ha els líders que van ser jutjats però que continuen inhabilitats. Per exemple, Oriol Junqueras, que malgrat l’indult i la derogació del delicte de sedició no pot ser candidat perquè el Suprem es va oposar a aplicar-li l’amnistia pel delicte de malversació.

Aspirar a la Generalitat

Tot i que no ho verbalitza mai en públic, el seu objectiu és aconseguir l’amnistia per tornar a aspirar a la Generalitat. Quan se li pregunta sobre la qüestió fa com si sentís ploure. «Em faria il·lusió ajudar el meu país des d’allà on pugui», va assenyalar l’última vegada que li van treure el tema. Però n’hi ha prou de demanar-ho al seu entorn per obtenir certeses com aquesta: «Ell és el líder i ell serà candidat», afirma un dirigent del partit.

També els exconsellers Turull, Romeva i Bassa estan inhabilitats, en el seu cas fins al 2030, però la seva participació en la política actual és molt diferent. Turull no es pot presentar a les eleccions, però exerceix des de la primera línia de la política com a secretari general de Junts. Si finalment és amnistiat, tot apunta que tornarà a les llistes. L’exconseller Romeva no està tan exposat, malgrat que el partit el considera un actiu electoral de primer ordre. És portaveu de la Fundació Josep Irla, que exerceix com a think tank d’ERC. Si aconsegueix l’amnistia, ningú dubta que la direcció li oferirà un lloc a les llistes. El 2023 ja es va pensar en el seu nom per liderar la candidatura de Barcelona. En canvi, Bassa, després d’haver sortit de la presó, no va trigar gaire a jubilar-se. Va ser de les primeres persones a defensar que els líders del procés havien de deixar pas a noves generacions.

D’aquest grup d’inhabilitats encara queda el cas de l’exconsellera Mertixell Serret. Va ser condemnada a un any d’inhabilitació pel TSJC i continua a l’espera que el Suprem resolgui el seu recurs. Va exercir de consellera d’Acció Exterior i en aquests moments mira de reorientar la seva carrera professional.

El delicte de sedició

També hi ha un altre grup de dirigents del procés que reclamen l’amnistia però que, a diferència de Junqueras i Puigdemont, ells sí que poden exercir la política institucional o ho podrien fer si volguessin. D’aquests, l’únic que està en política activa és Josep Rull. Actualment és president del Parlament de Catalunya i en més d’una ocasió ha sonat com a possible candidat de Junts a la Generalitat.

En canvi, l’exconseller Quim Forn ha decidit allunyar-se de la política institucional i, tot i que ha sigut temptejat per ser el candidat de Junts a Barcelona el 2027, la seva participació es limita a Òmnium. També Jordi Sánchez viu allunyat del focus, malgrat que continua ben connectat amb el partit.

Per part d’ERC, Marta Rovira tampoc medita tornar a la primera línia. Tot i que va poder tornar a Catalunya el juliol del 2024 després d’enfonsar-se el cas de Tsunami Democràtic, poc després va refer el camí de tornada a Suïssa. Quan va abandonar les regnes d’ERC, va defensar que el partit havia de deixar pas a nous lideratges.

Notícies relacionades

Feijóo crida a manifestar-se avui a Madrid "per la democràcia"

‘Las mil y una togas’ es planten 10 minuts

L’expresidenta del Parlament Carme Forcadell tampoc ha volgut tornar a situar-se sota el focus públic, tot i que d’ofertes no n’hi han faltat. Els crítics amb Junqueras li van proposar encapçalar una candidatura per enfrontar-s’hi. I també es va pensar en ella com a candidata si finalment hi havia una repetició electoral la tardor passada. No va fructificar res, però sempre serà un actiu al qual es pot recórrer.

També ha tingut ofertes l’exlíder d’Òmnium Jordi Cuixart, però sempre les ha rebutjades. Després de ser una de les figures del procés més respectades per l’independentisme, el 2022 va deixar la presidència de l’entitat per centrar-se en la seva empresa i se’n va anar a viure Suïssa. Finalment, Meritxell Borràs, Santi Vila i Carles Mundó ja han complert la seva condemna, però no n’hi ha cap que estigui a primera fila. En el cas de Vila, es va especular amb el seu nom perquè formés part de la Generalitat d’Illa, però no es va tancar mai.