Ja ningú defensa Putin

Els últims dos atemptats evidencien la col·lusió dels serveis d’espionatge russos amb el món del crim

Ja ningú defensa Putin
2
Es llegeix en minuts
Andreu Claret
Andreu Claret

Periodista i escriptor. Membre del Comitè Editorial d'EL PERIÓDICO

ver +

Entretinguda en afers interns d’innegable gravetat, l’opinió pública espanyola encara contempla la guerra d’Ucraïna des de certa llunyania. La distància no és només geogràfica, sinó també cultural. L’URSS va ser un dels pocs països que van defensar la República el 1936, davant l’alçament franquista avalat per Hitler i Mussolini. Però, si bé la història sempre existirà, el present imposa la seva implacable realitat: abans que Vladímir Putin ordenés envair Ucraïna, només el 6% dels espanyols veien Rússia com una amenaça. Avui la percepció és de més del 70%, per davant fins i tot del tradicional temor al Marroc. Estem lluny de Polònia, dels països bàltics i de Finlàndia, que té més de 1.300 quilòmetres de frontera amb Rússia, però la consciència del que suposa Putin per a la nostra pròpia seguretat ha canviat. No només per la implacable brutalitat amb què actua l’Exèrcit rus. També pel degoteig d’informacions sobre l’interès creixent dels serveis d’intel·ligència russos per Espanya.

Notícies relacionades

Al llarg de les últimes setmanes, un pilot rus que havia desertat ha sigut assassinat a Alacant, i un polític ucraïnès prorús que acabava de tornar d’un enigmàtic viatge a Kíiv també va ser abatut a Madrid. Els dos atemptats podrien posar de manifest una cosa que ja passa en altres llocs: la col·lusió dels serveis d’espionatge russos amb el món del crim. Tot s’hi val per intentar acovardir i paralitzar l’adversari. Es tracta d’una estratègia tan antiga com la guerra i que Putin, procedent de l’antic KGB, ha perfeccionat. Combinar la guerra convencional, com la que s’està produint a Ucraïna, amb formes sofisticades d’intervenció en la rereguarda que van des de l’assassinat fins als atacs cibernètics. El 2013, el general Valeri Gueràssimov, cap d’Estat major de l’Exèrcit rus, ja va advocar per l’ús "indirecte i asimètric de mesures" destinades a influir en la política i en l’opinió pública de països europeus.

L’afirmació de Donald Trump segons la qual Europa no pot donar per fet el suport dels Estats Units en cas d’agressió ha donat ales a Putin i ha disparat les alarmes a la UE. En els últims mesos, els hackers russos han incrementat en més d’un 40% els atacs contra Espanya, en el doble vessant de disrupció institucional i de xantatge criminal, demanant rescats. La negativa de Moscou a negociar una pau justa a Ucraïna i la recrudescència de la intervenció russa al nostre país ha deixat sense arguments els amics i portaveus que Putin ha tingut a Espanya, en els dos extrems de l’arc polític. El silenci de Santiago Abascal i el dels líders de Podem reticents a recolzar el règim de Kíiv és significatiu. Una cosa semblant passa en molts altres països europeus. Tret de l’hongarès Viktor Orbán i l’eslovac Robert Fico, Putin ja no té qui el defensi sense complexos. Tot i que, entre les bambolines, Moscou continua comprant favors.