Malestar en el partit

La «tebiesa» de Ferraz davant els àudios de l’UCO exaspera el PSOE: «S’ha reaccionat tard i malament»

Bona part dels socialistes critiquen el retard a l’hora d’actuar contra la militant Leire Díez, a qui se li obert un expedient però no se li ha aplicat cap mesura cautelar

La «tebiesa» de Ferraz davant els àudios de l’UCO exaspera el PSOE: «S’ha reaccionat tard i malament»

A. Pérez Meca / Europa Press

5
Es llegeix en minuts
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +

El Govern fa temps que no encadena una setmana tranquil·la, almenys en el pla domèstic, però aquesta ha sigut una de les pitjors. Des que va esclatar l’escàndol dels àudios de l’UCO, en què la militant del PSOE Leire Díez ofereix a un investigat per l’Audiència Nacional favors judicials a canvi d’informació sensible contra aquesta unitat de la Guàrdia Civil (encarregada de la investigació en nombrosos processos judicials que afecten els socialistes), la Moncloa i la direcció del partit han sigut incapaços de contrarestar la narrativa i prendre mesures dràstiques per apartar-se de l’escàndol. 

La irritació recorre cada vegada més amplis sectors del PSOE. «S’ha reaccionat tard i malament», assenyala un important dirigent socialista, que creu que Díez hauria de ser expulsada sense contemplacions. El diagnòstic sobre la «tebiesa» de la resposta és compartida fins i tot per aquells que acostumen a defensar sempre Pedro Sánchez i el secretari d’Organització, Santos Cerdán, encarregat de portar les regnes del partit. Tots creuen que Díez actuava pel seu compte, sense autorització ni coneixement de Ferraz, i acusen també la dreta d’«explotar» aquest cas per continuar convertint aquesta legislatura en «irrespirable». Però alhora critiquen la manera en què la direcció socialista ha encarat el nou escàndol. 

El desmentiment

Dilluns, quan ‘El Confidencial’ va publicar els primers àudios, el PSOE va emetre un breu comunicat en què es limitava a «desmentir de manera categòrica» la informació. Díez, una afiliada molt activa en les xarxes socials que va passar després per càrrecs de responsabilitat en dues empreses públiques, apareixia en la notícia definida com a «fontanera de Ferraz» quan no està en «nòmina» del partit, van explicar els socialistes. 

Dimarts, alguns dirigents, com el portaveu al Congrés, Patxi López, van començar a criticar-la. Però la direcció del PSOE continuava sense prendre cap mesura. No va ser fins dimecres que Ferraz, arrossegant els peus, va cedir a la pressió interna i va comunicar l’obertura d’un expedient informatiu. Tot i així, els socialistes van evitar en la seva nota informativa dirigir qualsevol retret a Díez. Al contrari. Van explicar que «tots els afiliats tenen deures, però també drets», i van deixar clar que no s’havia pres cap mesura cautelar. 

Empresaris «poc recomanables»

«Una reacció així contribueix a alimentar la sospita que Díez podia comptar amb el vistiplau d’algú en la direcció per als seus tripijocs», argumenta un diputat socialista. «És tot una mica ridícul», afegeix un altre. Tots els consultats, en qualsevol cas, diuen estar segurs que Ferraz no està darrere d’aquest escàndol. «Ella deu ser una atrevida, una llançada –explica un altre alt càrrec–. I com que no tenia cap responsabilitat, va tirar endavant, relacionant-se amb gent molt poc recomanable que li va tendir una trampa». 

Per exemple, Alejandro Hamlyn, l’empresari a qui Díez va oferir beneficis davant dels tribunals a canvi de material comprometedor sobre Antonio Balas, tinent coronel de l’UCO. Autor de la gravació, Hamlyn està acusat de cometre un frau fiscal de 154 milions d’euros. O Javier Pérez Dolset, que també va participar en la cita, acusat de desviar a Panamà més de 100 milions de dòlars. En altres àudios publicats per ‘El Confidencial’, Pérez Dolset afirma que tota l’operació estava dissenyada per Sánchez i Cerdán, cosa que el PSOE assegura que és completament falsa. 

Moció impossible

Alberto Núñez Feijóo, no obstant, ja anomena Sánchez «capo» d’una «màfia». El líder del PP ha reaccionat a l’escàndol convocant una manifestació en contra del Govern (el pròxim 8 de juny a Madrid) i apel·lant als socis parlamentaris del president perquè li retirin el seu suport i se sumin a una moció de censura liderada per ell mateix juntament amb Vox. Els aliats dels socialistes, després de criticar l’actuació de Díez i la falta d’explicacions pel PSOE, han menyspreat l’oferta del cap de l’oposició. El secretari general de Junts, Jordi Turull, la va arribar a titllar de «broma». 

Però la preocupació entre els socialistes no té res a veure amb un hipotètic tomb al Congrés dels Diputats, ara mateix impossible, sinó amb els efectes que aquest cas i d’altres (els processos a la dona de Sánchez, Begoña Gómez; al seu germà, David Sánchez, o el que afecta José Luis Ábalos) poden tenir en el seu electorat. «El PP està fent el mateix que li va fer a Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero en les seves últimes legislatures. És l’única estratègia que sap utilitzar la dreta. Que només hi hagi soroll i desmobilitzar així l’esquerra perquè no acudeixi a votar», assenyala un dirigent de pes.

El «soroll» i els «colors»

«Això és com els focs artificials. Et pots fixar en el soroll o en la bellesa dels colors. Si només atens el soroll, la bronca i el fang, et perds l’important. Estem liderant el creixement econòmic dins de la UE i batent rècords d’ocupació», argumenta un líder territorial. 

Notícies relacionades

De moment, el sempre crític Emiliano García-Page, que des del primer moment va demanar mesures contundents contra Díez, ja comença a defensar la necessitat que Sánchez avanci les eleccions. «Hi estic donant moltes voltes», va dir dimecres a RNE el president de Castella-la Manxa, convençut que, si es completa aquesta dificilíssima legislatura i els comicis generals se celebren a finals del 2027, com desitja el cap de l’Executiu, la pèrdua de poder territorial per al PSOE serà més marcada en les autonòmiques i municipals del maig d’aquell any. 

Però aquesta és una tesi que no compta amb gaires adeptes en l’organització. «En absolut. Si alguna cosa ens ensenyen els precedents és que no s’han d’anticipar les eleccions González i Zapatero van avançar i vam sortir derrotats. Cal aguantar», assenyala un altre important dirigent.