El Govern promet batallar per reconèixer una Espanya "plurilingüe"

Nou escull en el camí per al reconeixement del català, el gallec i l’eusquera com a llengües oficials de la UE. La portaveu del Govern, Pilar Alegría, va confirmar ahir la renúncia a sotmetre a votació en el Consell d’Assumptes Generals de la UE la proposta perquè el català, el gallec i l’eusquera es converteixin en llengües oficials de la UE. "Un nombre ampli d’estats estaven disposats a aprovar-ho, però també és veritat que un nombre menor d’altres països han demanat més temps i informació i Espanya acceptarà aquesta petició per continuar dialogant", va reconèixer Alegría en roda de premsa després del Consell de Ministres. Un total de 10 països van arribar a demanar que el vot fos posposat.

Malgrat la nova clatellada, l’Executiu no llança la tovallola i garanteix que "continuarà treballant" amb els països reticents "per portar fins al final aquest compromís i reconèixer la realitat plurilingüe del nostre país". En privat, fonts de la Moncloa admeten que les gestions del PP durant el cap de setmana passat per posar traves a aquest reconeixement "no han ajudat en absolut". Malgrat tot, asseguren que s’ha avançat en les negociacions i que es treballarà "des de ja perquè s’aprovi al més aviat possible".

En el Govern esperen la reacció de Junts, ja que aquest assumpte va ser un compromís a canvi del qual es va donar suport a la socialista Francina Armengol per presidir la Mesa del Congrés, però traslladen que han "suat la samarreta". Durant tot el procés s’ha estat en contacte amb el partit liderat per Carles Puigdemont i se’ls ha mantingut al corrent de com ha anat evolucionant la fallida negociació.

"A Feijóo no li agrada el gallec"

Alegría va carregar contra el PP, per la seva posició contrària a aquesta iniciativa des del primer moment, i va retreure al seu líder, Alberto Núñez Feijóo, un canvi de posició respecte a la defensa del gallec. "A aquestes altures, a Feijóo ja no li agrada el gallec. Quan era president de la Xunta va treballar per a l’ús normalitzat a les escoles i per accedir a les places de l’Administració pública, però ja no està d’acord perquè es reconegui aquesta realitat plurilingüe", va criticar. El Parlament gallec, on el PP governa amb majoria absoluta, es va posicionar recentment a favor de promoure l’oficialitat de l’idioma gallec a la UE.

Més enllà dels retrets als populars, a la Moncloa amb prou feines fan autocrítica, si bé remarquen que mai van donar per fet que la votació tiraria endavant. "Hi ha singularitats i particularitats de cada país" que haurien condicionat les seves posicions, afegeixen. Croàcia, Alemanya, Finlàndia, Suècia, França o Àustria van plantejar dubtes tant legals com financers. L’"optimisme moderat" es manté, perquè n’hi hauria prou que els països que ara s’hi oposen passin a l’abstenció i el camí fet es qualifica de positiu.

Notícies relacionades

Govern i autonomies topen abans de la Conferència de Presidents

Illa desafia els barons del PP a parlar "seriosament" sobre finançament

Pocs minuts després que la reunió a Brussel·les es conclogués sense que l’assumpte arribés a votació, el portaveu del PPC al Parlament, Juan Fernández, va negar que el seu partit "a Catalunya" i "en el seu conjunt" hagi mantingut contactes amb altres estats membres per influir en aquesta decisió, i desmentia així el secretari general del PP català, Santi Rodríguez, que dilluns va admetre que el PP havia fet "crides" per exposar "la seva opinió" i mirar de frenar la iniciativa del Govern.

"Si hi ha trucades és perquè n’hi ha hagut en sentit contrari. Aquells que truquen han d’assumir que els altres podem fer exactament el mateix", va assegurar Rodríguezx. Però 24 hores després, Fernández va insistir a negar-ho des del Parlament: "No podem parlar de trucades perquè nosaltres no hem trucat a ningú", va defensar en dues ocasions.