Un primer pas, però encara lluny del pacte d’investidura

Un model singular o generalitzable.

El pacte forjat entre els dos partits l’estiu del 2024 considerava que Catalunya mereixia un nou finançament fruit d’un acord bilateral amb l’Estat, cosa que es respecta en el text acordat en la comissió entre governs, tot i que allí s’hi afegeix un matís important: que pot ser un acord "generalitzable" a altres autonomies i, per tant, que es reconeix la multilateralitat "com a element clau del sistema de finançament". Això implica un xoc d’interpretacions entre ERC, que sempre ha defensat que Catalunya ha de tenir un règim propi; el Govern català, que ha justificat que Catalunya mereix la seva singularitat, però sense privilegis, i el Govern espanyol, que ha considerat que qualsevol model pot ser assumit per les comunitats autònomes que ho reclamin. Sigui com sigui, amb el paper a la mà, el règim comú no es trenca i de fet es compaginen tres conceptes per definir el nou sistema: "singular, federal i generalitzable".

L’ordinalitat i la solidaritat.

Fa anys que Catalunya reclama que s’ha d’equiparar el que s’aporta amb el que es rep. El nou model sí que suposa "un canvi de paradigma", perquè la Generalitat recaptarà els ingressos, en comptes de rebre’ls, i n’entregarà una part a l’Estat tant pels serveis que presta com en concepte de quota de solidaritat.

Però, tot i que en el pacte d’investidura quedava clar que "les contribucions de les comunitats autònomes per habitant, ordenades en una escala de més a menys, han de mantenir el mateix ordre que en l’escala del que reben", en l’acord de la comissió bilateral només apareix aquest concepte en el preàmbul i no en els punts de l’acord, malgrat que s’assenyala que és una "condició necessària" del nou sistema perquè quedi blindat. El que sí que es concreta en els dos textos és la solidaritat interterritorial, una aportació que es reclama que sigui "explícita i transparent", calculada amb criteris "objectius".

La recaptació d’impostos.

Una de les claus del pacte d’investidura d’Illa era que Catalunya es proposava recaptar l’IRPF el 2026. És una cosa que ara els dos governs veuen inviable en aquest marge de temps. Ja no només perquè des del punt de vista legal és impracticable que l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) ho pugui fer en solitari, ja que requereix canvis normatius, sinó també perquè la hisenda catalana no està prou dimensionada i no té prou mitjans i personal per fer-ho. Per això, malgrat que el PSC i ERC van pactar que "la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els impostos suportats a Catalunya corresponen a l’ATC", l’agència actuarà en col·laboració de l’estatal durant aquest període transitori, encara per determinar, que en bona mesura depèn dels terminis al Congrés dels Diputats i d’una majoria pendent. En aquesta línia, el document signat entre executius preveu que la hisenda catalana assumeixi "progressivament competències en gestió de l’IRPF [...] en el marc d’un model en xarxa de gestió del sistema tributari" en el qual participin l’Administració estatal i les administracions autonòmiques, cosa que s’anirà desenvolupant en un grup de treball. Ara bé, sí que està escrit que les dues administracions "acorden intensificar la participació [de l’ATC] en la campanya de la renda".

Notícies relacionades

Cerdán demana les col·laboracions de Koldo amb la Guàrdia Civil

El Parlament incorporarà un expert en antiracisme

L’increment de recursos i el calendari.

No s’ha concretat cap injecció de recursos per part de l’Estat ni s’ha aclarit en quina quantia es xifren les competències no homogènies, és a dir, les que té Catalunya a diferència d’altres autonomies i per les quals requerirà un finançament més elevat. D’altra banda, s’ha incomplert el calendari, ja que no s’ha presentat el model el 30 de juny com estava previst i tampoc es podrà recaptar l’IRPF el 2026, alhora que no s’han fixat noves dates de compliment. El Ministeri d’Hisenda i el Departament d’Economia "mantindran els contactes i els treballs necessaris per acordar un nou model de finançament en el qual es tinguin en consideració les necessitats de Catalunya i la seva singularitat", però no hi ha terminis, tot i que la Generalitat espera concrecions per abans de final d’any i ERC colla perquè així sigui. L’acord no suposa un incompliment flagrant del pacte d’investidura entre el PSC i ERC, però hi ha encara un llarg camí per recórrer per donar-lo per complert. Els pròxims mesos seran determinants per veure si el Govern espanyol té més marge per avançar. Això determinarà si ERC continua donant estabilitat a Sánchez i a Illa o opta per un altre camí.