L’empresari José Felipe Bertrán de Caralt mor als 98 anys

L’empresari barceloní José Felipe Bertrán de Caralt va morir dijous als 98 anys a Barcelona. El mecenes i promotor empresarial va ser una de les principals fortunes d’Espanya i va exercir el mecenatge durant la seva carrera professional. La vetlla es va instal·lar ahir al tanatori de la Ronda de Dalt de Barcelona i la cerimònia del funeral està prevista per avui a les 11 del matí.

Llicenciat en Lleis per la Universitat de Barcelona l’any 1950 i amb un Programa d’Alta Direcció d’Empreses per l’IESE (Universitat de Navarra) el 1965, Bertrán de Caralt va exercir els primers anys de la seva activitat professional com a advocat, tot i que de seguida va abandonar aquesta carrera per dedicar-se als negocis a partir de l’impuls a la creació d’empreses en els sectors tèxtil i alimentari, en especial la indústria avícola a través de les empreses Material Agropecuario i Agrovic.

Net de José Bertrán Musitu, ministre de Gràcia i Justícia durant el regnat d’Alfons XIII, i fill de Felipe Bertrán Güell, important industrial català, Bertrán de Caralt pertanyia a una de les famílies més influents de la burgesia industrial barcelonina del segle XX. Va ser president de Productos Pirelli, de Fergat Española i d’Asland Cataluña; vicepresident d’Asland i de la Societat General d’Aigües de Barcelona, i conseller de Corporació Agbar. També va ser president de la Germandat de Poblet i membre del Patronat de Poblet, així com membre de l’Executiva de l’IESE. Apassionat per l’art, va ser patró de la Fundació Amics del Museu del Prado del 1980 al 1985.

Notícies relacionades

Saiz: "És necessària la política del retrobament"

Illa: "Quan Catalunya i Navarra lideren, Espanya avança i Europa s’enforteix"

Testimoni de càrrec

L’empresari va jugar un paper determinant en la desarticulació de la trama de corrupció de l’exjutge Lluís Pascual Estevill, que utilitzava l’advocat José Piqué Vidal per extorsionar industrials i personalitats del món econòmic després de dirigir accions judicials arbitràries contra ells. De fet, Bertrán de Caralt no va acceptar el xantatge i per això va passar per la presó; després es va convertir en un dels principals testimonis de càrrec contra Pascual Estevill en el procés judicial que va dirigir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra l’exjutge i que va acabar en una condemna.