Por de la precarietat

Tres associacions qüestionen que les mesures abolicionistes aconsegueixin acabar amb el treball sexual i mantenen que es crearà un escenari més insegur i precari per a elles. Consideren que la iniciativa acabarà en "foc d’encenalls" i que el "col·lectiu resistirà".

Protesta de treballadores sexuals davant el Congrés, l’any passat. | MATIAS CHIOFALO / EUROPA PRESS

Protesta de treballadores sexuals davant el Congrés, l’any passat. | MATIAS CHIOFALO / EUROPA PRESS

2
Es llegeix en minuts
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

¿Què opinen les treballadores sexuals sobre l’abolició de la prostitució que es proposa impulsar per primera vegada el Govern? Janet Mérida, portaveu del col·lectiu del Raval (Barcelona), entén que la intenció de l’Executiu d’implementar aquest tipus de mesures en el pla estratègic de polítiques d’igualtat acabarà "empobrint" més les treballadores sexuals i afegirà "precarietat" a les seves vides, però no servirà en absolut per erradicar-la.

De fet, Mérida considera que la iniciativa acabarà en "foc d’encenalls" i que el "col·lectiu resistirà", igual com ja ho va fer amb "l’envit del PSOE en la legislatura passada", amb referència a l’intent del Govern de Pedro Sánchez d’aprovar una llei abolicionista que ha decaigut en diverses ocasions per falta de suports. Aquesta treballadora sexual entén l’anunci com un esquer per "donar aire a Sánchez" i "canviar el focus" sobre els problemes com l’apagada, el cas Ábalos o el caos als trens. "Al final, és violència institucional contra persones que, dins del context capitalista, exerceixen treball sexual. No em preocupa, sempre busquem eines que bloquegin les polítiques punitives", afirma.

També Conxa Borrell, una de les fundadores del sindicat OTRAS de treballadores sexuals, considera que la intenció de Salvador Illa d’incloure "la lluita contra l’explotació reproductiva i sexual", amb referència als ventres de lloguer i la prostitució, entre les línies mestres del Pla d’Igualtat, avançat per EL PERIÓDICO, és un "somni bonic ", però "no es complirà" i no servirà per acabar amb el sexe de pagament.

"Cap de les mesures destinades a acabar amb la prostitució aprovades en els últims anys ha servit de res", sentencia. I recorda que a Suècia, país paradigma de l’abolició, hi continua havent sexe de pagament. El problema, afegeix, és que amb polítiques destinades a la seva erradicació, com multar els clients, que són defensades pel PSOE a Espanya, "es roba el pa a les treballadores sexuals".

Segons la seva opinió, aquest tipus d’iniciatives, en comptes de desincentivar i acabar amb la demanda, "afavoreixen el client" perquè obliga les treballadores que volen continuar exercint a "abaixar els preus" per sobreviure en un ambient hostil. "Només porten més pobresa, més inseguretat al carrer i més empoderament del client", opina.

Al seu torn, Kenya García, treballadora sexual i integrant del col·lectiu Prostitutas de Sevilla, alerta que moltes ordenances municipals ja proposen multar els clients i això "no impedeix la prostitució, només la desplaça a clubs, cases de cites o els pisos on les treballadores exerceixen per compte propi".

Així mateix, adverteix que "criminalitzar el client" és "criminalitzar els ingressos de les treballadores sexuals", perquè a qui es persegueix per intentar desincentivar la demanda és "a elles".

Notícies relacionades

Tràfic i explotació

"L’únic que aconsegueixen les mesures abolicionistes és que la prostitució sigui més clandestina, s’empobreixi més les persones que l’exerceixen, es perpetuï l’estigma i la violència que pateixen". I, segons el seu parer, tampoc serveix per acabar amb el tràfic i l’explotació sexual, ja que tots dos "es desenvolupen en la clandestinitat i, per tant, es necessiten altres polítiques".