Trobada postconvergent

El líder de Junts acusa Illa d’injuriar l’autogovern català

L’expresident denuncia des de Waterloo una «convergència» per «fastiguejar» el seu partit, que remarca que «no s’ha dissolt»

El líder de Junts acusa Illa d’injuriar l’autogovern català
2
Es llegeix en minuts
Carlota Camps
Carlota Camps

Redactora especialitzada en Parlament i política catalana

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Un any després de les eleccions catalanes, Junts es va citar ahir a Waterloo (Bèlgica) per fer balanç del Govern de Salvador Illa i de la seva tasca com a oposició. La cita va servir perquè el líder de la formació, Carles Puigdemont, comparegués davant les càmeres més de dos mesos després de l’última vegada. La d’ahir va servir per carregar amb duresa contra l’actual Govern de la Generalitat i per denunciar una suposada «pinça» de tot l’espectre ideològic, des de la dreta fins a l’esquerra tant catalana com de la resta de l’Estat, contra la seva formació. «Ens diuen que ha de tornar Convergència. I, en realitat, ja n’hi ha: ja hi ha convergència per fotre Junts, pel que sigui. Aquesta no s’ha dissolt», va afirmar.

Així, Puigdemont va acusar Illa de ser «absent» en les últimes crisis que ha viscut Catalunya –va posar com a exemple el caos a Rodalies i l’apagada elèctrica–, de no tenir «lideratge» i cedir tot el protagonisme a la Moncloa, així com també de voler «desmuntar la nació catalana». «Cada dia treu un maó, perquè no es noti», va deixar caure, mentre que va acusar el cap de l’Executiu de tenir com a únic propòsit el «poder» i «evitar que Junts i l’independentisme tingués majoria absoluta per governar».

Notícies relacionades

Sense citar ERC, Puigdemont va criticar el «tripartit» format per socialistes, republicans i Comuns al Parlament i va lamentar que avui es firmi el Pacte Nacional per la Llengua, sense el suport del seu partit. Puigdemont va explicar que la seva formació havia reclamat esperar a la sentència judicial sobre el 25% del castellà a les escoles catalanes, perquè l’acord servís per «consensuar» una resposta al previsible revés; així com també que s’hagués resolt la qüestió de l’oficialitat del català a la UE, que tornarà a debatre’s en el Consell de la UE el 27 de maig. Es va preguntar si l’objectiu de firmar el pacte sense Junts –i tampoc la CUP- busca «un titular a la premsa», «blanquejar el Govern» o intentar «deixar en evidència l’oposició». «Els pactes nacionals han de ser seriosos, hem de ser-hi tots», va dir.

En una mitja hora d’intervenció, Puigdemont va abordar diversos temes –com la immigració, la crisi de la vivenda i l’actual política fiscal– i va carregar tant contra l’extrema dreta com contra els partits d’esquerres. A tots ells els va acusar de triar «receptes més fàcils» i de fer «propostes populistes».