El dolç adeu de Bucsa: "Aconseguiré una cosa gran"

Guanyar, fins i tot en l’esport d’elit, no és l’únic que compta, o almenys no per a Cristina Bucsa ara mateix. Aquest diumenge, a l’Open dels Estats Units, la tennista de Torrelavega nascuda a Moldàvia va caure contra Aryna Sabalenka, que amb aquest triomf s’ha garantit el número u passi el que passi a Flushing Meadows. Però els 73 minuts amb què en va tenir prou la mediàtica bielorussa per segellar el pas als quarts (6-1 i 6-4) i per continuar solcant el seu camí cap a la defensa del títol també van servir a Bucsa, que disputava la seva primera ronda de vuitens en un Grand Slam, per a molt.

El millor any

En el seu breu temps a la pista Louis Armstrong, la segona més gran en el centre de Tennis Billie Jean King, Bucsa va sentir que veia "com és ser allà a dalt", com les top 10, segons explicava després a un reduït grup de periodistes espanyols. I es mostrava decidida a convertir la derrota en un impuls: el de la motivació. "Aconseguiré una cosa gran", prometia. "Aquest torneig m’ha obert una mica els ulls del gran potencial que tinc. Si milloro diverses cosetes més, ho faré molt millor".

Bucsa, que va arribar a Espanya des del seu Chisinau natal quan tenia només 3 anys, continuarà treballant amb el seu pare Ion, que va ser biatleta i portador de la bandera olímpica per a Moldàvia, però es va fer autodidacte entrenador de tennis per guiar-la. Continuarà treballant també amb un psicòleg. I continuarà amb els seus processos, com anotar després de cada entrenament, o cada enfrontament amb els seus rivals, claus, idees sobre les quals reflexionar després.

És un còctel que li està donant resultats i ajuda a explicar el metòdic i continuat ascens que Bucsa ha anat vivint fins a establir-se i mantenir-se en el top 100. I guiada per la filosofia de "mirar de millorar cada dia un mateix i estar satisfet amb la feina", aprofundint en un joc que està convençuda que "pot ser perillós", ha aconseguit aquest any, als 27, i poc després d’aconseguir per fi patrocinador, els seus millors resultats individuals en grans.

Bronze olímpic

Bucsa també destaca en la modalitat de dobles, en la qual es va emportar el bronze olímpic a París juntament amb Sara Sorribes Tormo després d’una excel·lent participació que va atorgar una medalla més a Espanya, el país que li va donar el passaport als 16 anys, però que és la seva llar des de molt abans.

Notícies relacionades

Itàlia, la primera pedra en el camí d’Espanya de vuitens

Una Vuelta sota la protesta contra l’equip d’Israel

Aquest diumenge algú li preguntava per Torrelavega, interessant-se sobre què aporta i què resta ser lluny dels grans epicentres de l’esport professional. I la resposta de Bucsa era que Torrelavega és "el millor lloc".

"Casa m’ho dona tot", deia. "M’entreno fenomenal, tinc pistes a totes les hores que vull, la gent ve i mira els meus entrenaments, fem fotos, qualsevol cosa... M’aporta com una energia", continuava. "És un plus més per mostrar-los que algú d’un poblet petit també pot aconseguir grans coses", concloïa Bucsa després de caure contra una rival que suma 12 quarts de final consecutius en Grand Slams i va camí de complir un any complet a la cúspide del tennis.