Un Barça sense defensa i amb porter

Sense gespa. Sense VAR durant una bona estona. I, encara pitjor, sense joc. El Barça, a l’atrotinat Vallecas, va haver d’agrair que Joan Garcia és el mateix que a l’Espanyol reclamava cada setmana ser santificat per salvar un empat. Sense defensa, però amb porter. No és pas poc.

Martín Presa, el capitost del Rayo que té farta l’afició i que encara avui es refereix a Lamine com "Yamil", va voler defensar que tingui l’estadi de Vallecas fet pols –els seus banys farien les delícies d’Ewan McGregor, que va ser qui es va submergir en ple mono al vàter més putrefacte d’Escòcia en Trainspotting–. I Presa va posar l’exemple de com Maradona feia el que li venia de gust sobre aquella gespa dels 80 en què el fang es menjava l’herba. Però és clar, era un temps que tot valia: es podia jugar amb bengales cremant a terra o era norma que el futbol es convertís en una cacera contra el jugador diferencial.

Els aficionats del Rayo, que saben més bé que ningú què és defensar-se davant el poderós i a qui un lloctinent de Presa va qualificar de bruts abans de començar, va convocar una vaga d’animació.

Els futbolistes, mentrestant, es van disposar a anar salvant els clots que hi havia al terreny de joc mentre miraven de reüll l’àrbitre, que ja sabia que no podria veure una sola imatge perquè no arribaven les imatges des de la sala VOR al monitor de camp. Hansi Flick i Iñigo Pérez, resignats davant les explicacions de l’àrbitre principal, Mateo Busquets Ferrer, advertien als seus jugadors que les regles canviaven. Ja podrien filar més prim amb les accions frontereres.

Ho va ser l’acció que va desembocar en el gol inaugural del partit, malgrat que les imatges –que no va poder veure l’àrbitre de camp– van mostrar el contacte de Chavarría sobre el genoll de Lamine Yamal. Mentre els futbolistes del Rayo i el seu entrenador juraven en arameu davant un col·legiat que no va vacil·lar, Lamine va agafar la responsabilitat de xutar el penal i ho va celebrar a la seva manera, posant-se un barret de copa. O una corona. Tant hi fa.

Només faltava Marcelo Bielsa per dir-hi la seva. El personatge que ha devorat l’argentí surt cada cop més sovint del ventre per pronunciar-se. Però si aquestes peroracions sense fi es viralitzen i ajuden a desdramatitzar, benvingudes siguin. "Diuen que Lamine Yamal va anar a aquestes platges balears, amb aquesta artista, amb aquella altra. Això no té gens d’importància. Ell entrena sis hores diàries (...). ¿Però què posarem a l’escenari? ¿Aquesta particularitat la difusió de la qual és atractiva al rigor metòdic que no atrau ningú?". Dit a la manera de Bielsa, doncs fa el fet.

La rereguarda

Mentrestant, el Barça i el Rayo miraven de sobreposar-se a una nit tan desagradable. Flick, conscient de la visceralitat ofensiva dels de Vallecas, havia reformulat la defensa deixant al banc la parella de centrals titular –Araujo i Cubarsí, irregulars aquest inici de curs– per la formada per Eric Garcia –que va deixar el lateral destre a Koundé– i Christensen. Allò va sortir més aviat malament. Entre tots no podrien evitar el contraatac tramat per Isi i Álvaro García que Ratiu va rematar a boca de canó. Joan Garcia va fer el primer miracle com a porter del Barça. Ja en l’alba del segon acte, el porter blaugrana fins i tot va millorar la parada anterior traient una mà de ferro a Isi. L’àrbitre, això sí, havia assenyalat fora de joc.

Notícies relacionades

El City es fon contra el Brighton i només suma tres punts de nou

L’Espanyol tomba l’Osasuna en una altra tarda de passió

Olmo, titular a la mitjapunta amb l’indecís Fermín a la banqueta fins a l’última mitjana hora –haurà de decidir què en fa, de la seva vida, amb el Chelsea a l’expectativa–, va estar de pega en la sort del xut. Raphinha, a la presa de decisions. Sort de Pedri, que va arrabassar un gol a Pedro Díaz. Després, un error d’Eric Garcia va portar De Frutos a marcar, tot i que en fora de joc. Sí que ho va fer Fran Pérez, que just després de sortir del banc es va quedar tot sol en un córner per empatar el partit. No es va fixar ningú en la seva presència. Com tampoc en Camello, a qui van anul·lar un altre gol per fora de joc.

No van canviar res Fermín, Rashford i Lewandowski la nit que Joan Garcia ho va canviar tot.