Cap nena somia ser puta

Cap nena somia ser puta. Però tampoc no s’imagina què passa si els seus somnis no es compleixen. Són molt poques, poquíssimes, les persones –no només dones– beneïdes per la plena coincidència entre devoció, obligació i retribució. No tothom té la sort ni la llibertat de triar el seu ofici, o de fer l’amor només per amor. Entre això i la prostitució formal hi ha una sinistra gamma de grisos que inclou el matrimoni forçós, el matrimoni per interès, l’intercanvi de favors sexuals a canvi d’una promoció laboral, o d’una empenteta per obrir una clínica dental amb la teva parella, etcètera.

Cap nena somia ser puta, però les putes adultes tampoc somien ser tractades com a criatures. Les esclaves sexuals volen que les rescatin, no pas que els donin lliçons. A moltes ni els caldria ser rescatades si la prostitució no fos un tabú i sobretot uns llimbs on el sistema sempre arriba tard i malament. Si les putes voluntàries estiguessin reconegudes i protegides, els proxenetes no tindrien on amagar-se i la tràfic de blanques seria molt més difícil. Com vaig dir jo una vegada en seu parlamentària: "Putes, xaperos i actors porno no som ni més ni menys que nosaltres, diputats del Parlament. Però, tot i que no està demostrat que ells treballin per a nosaltres, nosaltres sí que treballem per a ells".

Notícies relacionades

El Govern rebaixa l’alça de quotes als autònoms arran del rebuig del pla inicial

Permís de 15 dies per cures pal·liatives

Queda clar que jo estic més a favor de la regulació que no pas de l’abolició: dit això, tampoc no em crec, o no em crec sempre, els motius i arguments dels abolicionistes. N’hi haurà que defensin la seva posició tan de bona fe com jo la meva. Però ja em permetran dubtar que aquests siguin majoria. Si així fos, no acabarien embarrancant tants projectes i tants plans com el que ara mateix vol abordar el Govern de la Generalitat. Sovint aquestes coses naufraguen tan bon punt els sindicats de treballadores sexuals amenacen de fer públic el llistat de polítics clients. No es posarien de perfil gairebé tots els partits quan els demanes que es defineixin sobre el tema. No hi hauria tanta mala maror dins del mateix feminisme.

Per cert, que aquí parlem de feminisme una mica per estadística, i una mica massa per tòpic. O és que potser no hi ha prostitució masculina, també? Ja em perdonaran que en tot aquest debat jo vegi més postureig i més ganes de distreure de certs escàndols, que una seriosa intenció d’ajudar ningú que de debò les estigui passant putes. Que no sempre és ben bé el mateix que ser-ho.