Illa condemna l'espionatge polític a presidents de la Generalitat i demana "arribar fins al final"

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha condemnat "tot espionatge polític" i tota acció "il·legal o no emparada per la llei" i ha volgut deixar clar que és partidari d'"arribar fins al final" per aclarir l'operació Catalunya' i les intervencions dels telèfons dels seus antecessors. Així ho ha assegurat després que Junts li hagi retret la tebiesa del Govern després que aquesta setmana s'hagi fet públic que Artur Mas va ser investigat amb el programa Pegasus i que l'expresident hagi anunciat una querella com a resposta.

"Pensa condemnar públicament aquest greu atac a la democràcia i els drets fonamentals als quatre últims presidents per part dels governs del PP i del PSOE?", li ha deixat caure el president de Junts al Parlament, Albert Batet, en referència a Mas, però també a Pere Aragonès, Quim Torra i Carles Puigdemont. Illa ha dit, sense matisos, que ho "condemna rotundament" un dia després que la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, es limités a afirmar aquest dimarts que ofereix assessorament legal i esquivés tant donar suport a una querella des de la institució com considerar que els expresidents van patir una vulneració de drets.

Això sí, el president de la Generalitat també ha estat contundent a l'hora d'exculpar d'aquest assumpte al Govern de Pedro Sánchez. "Jo no he format part de cap govern que hagi espiat", ha respost a Batet. El president de Junts ha considerat "necessària" la condemna que ha fet el president a l'espionatge polític, tot i que ha considerat que arriba "tard". De fet, durant la seva intervenció inicial l'ha acusat de ser el "president del silenci", tant sobre aquest assumpte com durant l'apagada elèctrica, el "caos permanent" de Rodalies, la crisi de la DGAIA o la desinversió del Govern a Catalunya.

El conegut com a 'CatalanGate', el cas d'espionatge a líders independentistes amb el programa Pegasus, ha tornat a l'ordre del dia després que aquest dilluns es donés a conèixer que l'expresident Mas va ser espiat durant cinc anys -entre 2015 i 2020- i mentre encara exercia com a cap de la Generalitat. La primera investigació sobre el cas, feta pel grup d'experts en ciberseguretat Citizen Lab, es va donar a conèixer el 2022. No obstant això, tres anys després, el mateix equip prepara un altre informe amb novetats sobre l'assumpte. El cas de Mas és només un avenç d'això.

Notícies relacionades

El Parlament avala la rebaixa de l’IRPF a les rendes més baixes i els canvis en l’impost de transmissions patrimonials

El Suprem rebutja indultar per segona vegada els condemnats del procés als quals rebutja aplicar l’amnistia

L'expresident ja formava part de la llista inicial de 65 polítics i membres de la societat civil catalana que haurien estat espiats. No obstant això, l'informe dona a conèixer les dates concretes en les quals va ser vigilat, moltes d'elles en dies clau del 'procés' independentista. El document, avançat per Rac 1 i al qual també va tenir accés EL PERIÓDICO, recull 32 infeccions del seu terminal telefònic. La primera d'elles hauria estat el 14 de juliol de 2015, el dia en què CDC i ERC van arribar a un acord per presentar-se conjuntament, sota la marca Junts pel Sí, a les eleccions catalanes d'aquell mes de setembre. També assenyala una altra infecció durant aquella jornada electoral, així com durant dues reunions entre Mas i Carles Puigdemont, una quan encara era president i l'altra ja a Waterloo (Bèlgica).

Amb aquestes noves informacions de Citizen Lab, Mas esdevé el primer dirigent polític espiat amb Pegasus a l'Estat i el segon al món, per darrere de la periodista mexicana Carmen Aristegui. Davant d'aquestes noves informacions, l'expresident de la Generalitat ja ha anunciat una querella criminal contra els impulsors de l''operació Catalunya'. També l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias ha anunciat en les últimes hores que farà el mateix.