Junts votarà en contra de la reducció de la jornada laboral si no s’adapta a les pimes

Des del partit argumenten que una vegada se supera aquesta primera votació, ja és molt difícil fer modificacions importants en el text per la via de les esmenes. Per aquesta raó, avisen que qualsevol acord a què es pugui arribar ha de ser abans de l’inici del debat parlamentari. En el dia d’avui, no obstant, sembla difícil arribar a un punt de trobada que mogui Junts de la seva posició. La principal exigència dels postconvergents és que la llei s’adapti a les petites i mitjanes empreses, que adverteixen que són la gran majoria del teixit empresarial català.

El partit liderat per Carles Puigdemont considera que seria la part del sector més perjudicada per aquesta norma i que fins i tot podria obligar a tancar petits negocis, cosa que també repercutiria en els llocs de treball. Es tracta d’una posició similar a la que tenen els representants patronals de les pimes.

Justament, Pimeces va reunir divendres amb Puigdemont a Waterloo (Bèlgica) i ja li van traslladar que, segons el seu parer, l’actual proposta de la vicepresidenta del Govern, Yolanda Díaz, és «inviable», especialment en un context agreujat per la «guerra aranzelària». El president de la patronal, Antoni Cañete, va sostenir davant Junts que és un pla que suposaria «un creixement insostenible dels costos, especialment per a les microempreses», i va denunciar que el procés de negociació portat a terme pel Govern «evidència un fracàs del diàleg social estatal».

La Confederació Espanyola de la Petita i Mitjana Empresa (Cepyme), que també s’ha pronunciat en contra de la norma, ha arribat a xifrar en uns 42.400 milionsd’euros els costos directes i indirectes que hauran d’encaixar els negocis per atendre aquesta reducció.

Acostament a la patronal

Al darrere de la negativa de Junts en aquesta matèria hi ha també una estratègia per marcar perfil davant la resta de socis de la investidura de Pedro Sánchez, l’autodenominada ‘majoria progressista’. Des de l’inici de la legislatura, els postconvergents han mirat de consolidar el relat que no formen part de cap dels blocs i aquesta ha sigut una de les seves cartes per defensar que ERC té menys capacitat de negociació. Junts no se sent obligat a recolzar polítiques d’esquerres ‘per se’ i exigeixen contrapartides en cada votació. L’últim exemple va ser en el debat sobre els decrets òmnibus del mes de gener passat, que Junts va tombar malgrat que incloïa mesures socials com les bonificacions del transport públic o la revalorització de les pensions, tot i que finalment van arribar a un pacte que les va fer tirar endavant.

Aquesta actitud, que els permet l’actual aritmètica al Congrés dels Diputats, ha propiciat un retrobament dels postconvergents amb empresaris i patronals. Molts d’ells han deixat enrere les reticències provocades pel procés i s’han desplaçat fins a Waterlooper reunir-se amb Puigdemont, una cosa que per a l’expresident és important al considerar que ha sigut injuriat durant aquests últims anys.

Pimec hi va acudir divendres, però també ha passat pel seu despatx Cecot, amb qui Junts va celebrar també unes jornades de treball al febrer en què es va abordar la qüestió de la jornada laboral. A l’acabar la trobada, el secretari general del partit, Jordi Turull, va comparèixer acompanyat del president de l’organització, Xavier Panés. Allà va avançar que s’inclinava per rebutjar la norma, cosa que va suposar una clara declaració d’intencions.

També han desfilat per Waterloo representants sindicals buscant millorar les relacions de les seves organitzacions amb Puigdemont. És el cas de Pepe Álvarez i Camil Ros, d’UGT. No obstant, un dels que ho fa amb més assiduïtat és el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre.

Debat intern

Dins de Junts no hi ha una posició monolítica respecte a la reducció de la jornada laboral. Des de la seva creació, es van establir tres corrents ideològics organitzats: la d’esquerres, la liberal i la socialdemòcrata. Cada un disposa de la seva pròpia direcció i els militants poden inscriure’s en el que més els representi. Fa unes setmanes, Turull va demanar a cadascun d’aquests corrents que fes arribar a la direcció la seva posició respecte a la proposta dels morats. La seva opinió no és imperativa, ja que es tracta d’un mecanisme merament consultiu –la decisió final és sempre de la direcció–, però permet calibrar les sensibilitats dins de les files.

Notícies relacionades

Només quatre empreses s’han interessat pels crèdits del Govern

PSOE i Junts van abordar dilluns a Suïssa el català i la llei d’amnistia

El resultat va ser que el corrent d’esquerres es va mostrar procliu a avalar la proposta de Sumar. En el text que van fer arribar a la direcció, i a què va tenir accés EL PERIÓDICO, afirmaven que es tractava d’una «tendència a escala global», no només encapçalada per l’esquerra, i defensaven que Catalunya havia d’estar en la «avantguarda» europea també en aquesta matèria. I, malgrat apostar per «mesures compensatòries» per a les pimes, reclamaven a la direcció que no es decantés per la posició de la patronal per mantenir la «transversalitat» del partit.

Els altres dos corrents no eren radicalment contràries a la proposta de Sumar, però advocaven més per la negociació entre sectors i a través de convenis col·lectius.