El Govern tanca amb ERC una nova injecció de 1.300 milions i aferma la seva estabilitat sense pressupostos

El Govern de Salvador Illa està a les portes de garantir-se l'estabilitat -almenys fins a la propera negociació de pressupostos- gràcies a un nou acord amb ERC per injectar 1.300 milions més d'euros a una Generalitat que transita amb els comptes prorrogats de 2023. La consellera d'Economia, Alícia Romero, ha assolit un pacte amb els republicans per disposar d'un nou muntant que servirà per garantir l'increment salarial dels funcionaris i, també, les ajudes directes als sectors més afectats pels aranzels imposats per Trump, així com als agricultors de Lleida perjudicats per la calamarsada de fa deu dies.

Així doncs, el Consell Executiu aprovarà aquest dimarts el segon suplement de crèdit d'aquest any després d'assumir la impossibilitat d'aprovar nous comptes. El primer, fa poc més d'un mes, va ser de 2.100 milions per a despeses de funcionament ordinari i de personal que encara està pendent de ser convalidat en el ple de la setmana que ve al Parlament. Això sí, per apuntalar aquest segon paquet falta encara per amarrar l'entesa amb els Comuns, que porten dies insistint en què, tot i que ERC ha optat per pactar de forma fragmentada els diners addicionals dels quals pot disposar la Generalitat, defensen un "acord global" per donar el seu 'sí'.

I és que encara queden 469 milions d'euros en joc per als quals el Govern haurà de tornar-se a arremangar en la negociació amb els republicans. Una quantitat que, tot i ser més petita que les altres dues, és crucial perquè d'ella depèn el marge de l'executiu d'Illa per destinar recursos a noves mesures més enllà de despeses corrents o de partides ja compromeses. En aquesta segona ampliació, el grup de Jéssica Albiach ha demanat que es destinin 20 milions a l'energètica pública per a nous parcs solars i estacions de càrrega per a vehicles elèctrics.

Condicionar el marge de despesa

Notícies relacionades

"A totes les companyes les he respectat", assegura Salazar

El TJUE anul·la la sentència contra la immunitat de Puigdemont

Però la llista de peticions dels Comuns és més àmplia perquè tracten de condicionar el destí de la partida que està encara a l'aire. Les seves reivindicacions van des de la creació de l'oficina antidesnonaments al centenar d'inspectors per aplicar el règim sancionador de la llei d'habitatge, així com 13 milions per desplegar el dentista públic o que es garanteixin 850 milions d'euros en recursos propis de la Generalitat a habitatge.

Més enllà d'aquests assumptes, recollits en l'acord d'investidura amb el PSC, el Govern també necessita aquests diners per fer realitat alguna de les seves promeses, com l'impuls a la llei de barris o les ajudes promeses pel president Illa per al vehicle elèctric o per complir amb les inversions del pla 'Catalunya lidera'. No obstant això, havent aconseguit encaminar ja 3.400 milions addicionals, l'executiu català en minoria del PSC es desbossa el camí d'aquest 2025 a l'espera, això sí, que s'obri aquest mes de juny la carpeta del finançament singular.