¿A qui beneficia el vot als 16?

EL PERIÓDICO va avançar aquesta setmana que el Govern prepara una reforma legislativa que ampliaria el dret de vot a Espanya a partir dels 16 anys. El canvi el promou el Ministeri de Joventut i Infància, ara mateix en mans de Sumar, com a part d’una llei de joventut i "justícia generacional" que vol combatre la desafecció política que caracteritza les capes adolescents de la societat. L’argument principal del soci petit de l’Executiu és que si una persona de 16 o 17 anys és prou madura per treballar, anar a la presó o avortar, és contradictori negar-li el dret al sufragi.

Una mesura poc estesa

Votar als 16 anys no és una cosa excepcional al món, tot i que tampoc és gaire comuna. La immensa majoria dels països del planeta han fixat la mateixa edat mínima electoral que Espanya (18 anys) perquè solen fer coincidir aquest dret amb la majoria d’edat legal. A Europa, només Àustria reconeix el vot als 16 en totes les eleccions, però Alemanya, Bèlgica, Escòcia, Estònia, Grècia, Malta, Noruega i Suïssa l’apliquen de manera limitada en alguns comicis. Al Brasil, l’Argentina, l’Equador i Nicaragua també es pot votar a partir dels 16 anys en les eleccions nacionals.

Però el debat té tants arguments com arestes, fins al punt que la norma, que implicaria reformar la llei electoral general, encara no compta amb el consens dins de la coalició governamental. El PSOE era reticent a la idea, però la va abraçar en l’últim congrés federal, a finals del 2024. El PP i Vox s’hi oposen frontalment i els socis parlamentaris del Govern estan dividits: ERC, EH Bildu i Podem donen suport a la mesura i Junts i el PNB en desconfien. És a dir, la fractura que provoca el vot als 16 anys és clarament ideològica: mentre l’esquerra tendeix a estar-hi a favor, la dreta arrufa les celles.

Divisió ideològica d’opinions

Per desencallar la reforma enmig de tants dubtes, Sumar proposa que la seva implantació sigui gradual i que es comenci per les eleccions europees, que és la convocatòria en què hi ha menys gent que vagi a les urnes. Això vol dir que, si s’aprova, no es permetria votar els espanyols de 16 i 17 anys fins al 2029, de manera que el cens no s’alteraria en el cicle electoral del 2027, any de municipals, autonòmiques i generals. Ampliar ara dos anys l’edat mínima de vot representaria incorporar al cens electoral 1.050.596 persones.

I en el vot d’aquest milió llarg de nous votants hi trobem la raó de la fractura ideològica que provoca la mesura, fàcil d’imaginar d’altra banda. Els partits d’esquerres sempre han donat per fet que un dels seus grans caladors de vot són les franges més joves de la societat, d’idees majoritàriament progressistes. Però hi ha multitud d’enquestes sociològiques que en els últims anys reflecteixen una clara dretanització en les opinions de l’electorat de menys edat, sobretot entre els homes. Un exemple d’això és la percepció reaccionària que té aquest segment de les polítiques d’igualtat i del feminisme.

A les xarxes de Vox i Alvise

¿El desig de l’esquerra perquè votin els joves de 16 anys podria acabar beneficiant la dreta? Al no formar part del cens electoral, no hi ha cap sondeig a Espanya que inclogui en la mostra ciutadans de 16 i 17 anys. L’única referència que tenim sobre el vot dels espanyols per edats són les enquestes postelectorals que elabora el CIS. En l’últim estudi d’aquest tipus, després de les eleccions europees del 2024, el 23,4% dels joves de 18 a 24 anys afirmaven haver votat el PSOE (dos punts menys que la mitjana estatal), però la segona força en aquesta franja era S’ha Acabat la Festa, amb un 14,3% (set punts més que la mitjana estatal). Més enrere hi havia el PP (10,7%, 12,5 punts menys que la mitjana) i Vox (10,2%).

Notícies relacionades

Koldo, Ábalos i Cerdán: així reconstrueix l’UCO 12 anys d’una relació que va derivar en presumpta trama de corrupció

Junts es compromet a «aprofitar» la «debilitat» de Sánchez després de la caiguda de Cerdán i obre la porta a retirar el seu suport al PSOE

Un any abans, en l’enquesta postelectoral de les últimes generals, el 2023, la fotografia era molt diferent. El 29,5% dels més joves van dir haver votat el PSOE i el 21,1% van triar la papereta de Sumar, percentatges que situen els dos casos per sobre de la mitjana estatal. El PP es quedava en el 18,9% i Vox, en el 10,4%. És a dir, l’impuls de Sumar, promotora de la reforma, entre l’electorat més jove va retrocedir 11,5 punts en qüestió d’un any.

En l’últim baròmetre del CIS, publicat aquesta mateixa setmana, el 23,8% dels espanyols de 18 a 24 anys votarien ara el PSOE, el 17,3% Vox, el 12,8% el PP i el 5,6% Sumar.