ERC presenta una llei per potenciar el català a les plataformes i combatre les ‘fake news’

ERC ha registrat aquest dimecres al Parlament una proposició per actualitzar la llei de comunicació audiovisual de Catalunya, que té data del 2005. L’objectiu final és «modernitzar» una legislació que, després de 20 anys, consideren que ha quedat del tot obsoleta. Per exemple, la nova norma vol potenciar l’ús del català a les plataformes audiovisuals que fa dues dècades no tenien, ni de lluny, el paper preponderant que tenen ara. També persegueix combatre les ‘fake news’ en l’àmbit digital i regular l’ús de la intel·ligència artificial en el món audiovisual.

Per accelerar els tràmits, el que ha fet el partit d’Oriol Junqueras és recuperar la mateixa llei que va impulsar el Govern de Pere Aragonès la passada legislatura que, tot i que va superar diverses etapes parlamentàries, no es va acabar aprovant perquè amb l’avançament electoral es va dissoldre el Parlament i van caure diversos projectes legislatius. Els encarregats de presentar la iniciativa aquest dimecres a la Cambra catalana han sigut els diputats d’ERC Raquel Sans i Joan Ignasi Elena, que han demanat a la resta de partits que col·laborin per accelerar-ne l’aprovació.

Els moviments per impulsar aquesta llei audiovisual van sorgir el 2023 quan ERC i Junts van quedar descontents per com la norma estatal –imposada per una directiva europea– sobre el mateix tema regulava la presència de les llengües cooficials a les plataformes audiovisuals com Netflix. La manera que van trobar va ser presentar una norma catalana que corregís les deficiències que, segons el seu parer, tenia la normativa que va aprovar el Congrés. Aquesta normativa fomentava la producció audiovisual en català, gallec i eusquera per a les operadores que facturessin més de 50 milions, però, segons el parer d’aquests dos partits catalans, no era suficient.

Amb la llei catalana ERC i Junts van buscar –i busquen ara– blindar la presència del català. Per exemple, s’estableix que el 51% de les obres que la directiva europea obliga a oferir a televisions i ràdios tradicionals siguin en català o en aranès. També que els proveïdors a demanda, és a dir, les plataformes, ofereixin en català o aranès la meitat del 30% de les obres europees que la directiva estableix que estan obligades a oferir. Sans ha argumentat que aquesta iniciativa és necessària perquè «no tenim un Estat que defensi la nostra llengua i la producció audiovisual pròpia». S’ha de veure fins a quin punt la llei catalana entra en conflicte amb l’estatal i si el Govern central, com ha ocorregut en el passat, decideix impugnar la legislació del Parlament.

Multes de fins a un milió d’euros

Notícies relacionades

El Govern llaura el camí dels pressupostos amb un reforç de la hisenda catalana i el reconeixement final a la llei de barris

El cap de Climatologia de l’Aemet a València admet errors en la dana

Més enllà de les qüestions relatives al català, la llei –de 122 articles– persegueix regular moltes altres qüestions, com per exemple com combatre els discursos d’odi, els estereotips de gènere i la «pressió estètica que pateixen els joves». «Venim d’una llei del 2005 i des d’aleshores han canviat moltes coses. És important modernitzar-la i fer-ho ara», ha dit Elena.

De fet, la llei impulsada per ERC tipifica com a «molt greu» i fixa sancions de fins a un milió d’euros la difusió de continguts que «incitin a la violència o a l’odi» o que «fomentin, justifiquin o banalitzin» la violència masclista. També obliga els prestadors de serveis audiovisuals a informar sobre les imatges relacionades amb l’estètica que han sigut manipulades o retocades. La norma inclou en el capítol de màxima gravetat incomplir mesures que impactin negativament en el desenvolupament «físic, mental o moral de nens i adolescents».