Junts frena el Pacte Nacional per la Llengua perquè Illa utilitza el castellà de forma "recurrent"

"Ha arribat el moment d’explicar clarament què està passant amb el Pacte Nacional per la Llengua. Des que ha començat la legislatura sembla que ho estem a punt d’aprovar i no ho aconseguim", va exigir al Parlament Susanna Segovia, diputada dels Comuns, dirigint-se directament al conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila. Posava el focus sobre un assumpte, un acord per l’impuls al català, que el Govern de Salvador Illa va pactar amb ERC que seria creat abans que acabés l’any passat i que comptaria amb un pressupost de 200 milions per any. De fet, el PSC va heretar un document que en l’anterior legislatura estava a punt de caramel. No obstant, no s’ha produït l’aprovació i fonts coneixedores de la negociació apunten Junts com a principal escull. De fet, tant el PSC com la CUP també van assenyalar obertament els postconvergents per frenar l’entesa durant un debat sobre el català com a "llengua d’acollida" que, paradoxalment, havien promogut ells mateixos.

"Context d’emergència"

En declaracions a EL PERIÓDICO, la diputada de Junts, Carme Renedo, encarregada de la qüestió, atribueix la negativa del seu partit a firmar el pacte, principalment, a dues qüestions. La primera incumbeix directament a l’elaboració de l’acord, ja que acusen el Govern de "no haver treballat de prou amb les entitats que treballen per la llengua" i de no haver "explorat els compromisos i pactes que pot oferir la societat civil". Però la segona raó és que Junts considera que l’Executiu català no està complint la "lleialtat lingüística" que requereix l’"actual context d’emergència" de la llengua, i li exigeixen que "rectifiqui".

En aquest sentit, Renedo acusa el president Illa i alguns membres del seu Govern d’"utilitzar el castellà de forma recurrent en actes oficials, al Parlament o a les xarxes socials", a més de "mirar cap a un altre costat quan es vulneren els drets dels catalanoparlants" o d’"abaixar el cap davant les normes que discriminen el català aprovades per l’Estat". No obstant, des que és president, Illa fa totes les seves intervencions en català al Parlament i utilitza només puntualment el castellà en actes oficials –quan hi ha alguna figura estatal a la qual dirigir-se, en la majoria de casos–.

Notícies relacionades

La UE debatrà de nou l’oficialitat del català el 18 de juliol

Joan Carles I es reivindica amb unes memòries després de cinc anys d’‘autoexili’

Fonts governamentals intenten esquivar entrar en conflicte amb els grups amb els quals miren de negociar i es limiten a afirmar que continuaran treballant per sumar un ampli consens polític i amb les entitats que defensen la llengua. L’objectiu, asseguren, és que la quadratura del cercle s’aconsegueixi en "unes quantes setmanes". De fet, en els últims dies s’han intensificat tant els contactes amb els partits com l’intercanvi de documents. ERC està en aquests moments revisant l’última versió que se’ls ha fet arribar aquesta setmana. Fonts republicanes remarquen que l’aprovació de l’acord està en els pactes d’investidura i insisteixen que és "imprescindible", per això demanen que es valori "lluny de partidismes o estratègies de desgast", una vetllada crítica a Junts. "Nosaltres vam fer la feina, les nostres aportacions ja estan", conclouen.

Els Comuns, no obstant, asseguren que no tenen retorn del Govern a les seves aportacions i que l’última versió del document del que disposen és d’abans de Nadal. "No entenem el retard, costa saber on és el tap", asseguren des del grup de Jéssica Albiach.