El Congrés aprova la pujada de les pensions i les ajudes al transport amb el ‘sí’ del PP i Junts

Tres setmanes després de l’esperat, el Congrés ha aprovat aquest dimecres el reial decret llei ‘òmnibus’, tot i que en una versió reduïda, després que, primer, el Govern aconseguís el suport de Junts i, després, el PP s’obrís a recolzar el text que abans havia rebutjat. La majoria de socis de l’Executiu han aplaudit que tiri endavant la norma que inclou, entre altres coses, la revalorització de les pensions i les ajudes al transport públic, però han retret a l’Executiu la seva manera de negociar i que portessin l’anterior decret a votació sense tenir els suports tancats.

Va ser el «fatídic» 22 de gener, en paraules de Félix Bolaños, quan el Govern va patir una dura derrota quan la Cambra baixa, amb el rebuig del PP, Vox, Junts i UPN, va tombar el decret ‘òmnibus’. No obstant, el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts ha defensat aquest dimecres que la «capacitat de diàleg i acord» de l’Executiu ha permès que s’aprovin avui moltes de les mesures que van decaure llavors. A més, ha arremès contra els d’Alberto Núñez Feijóo per fer «passar una incertesa innecessària a milions d’espanyols» al rebutjar la norma.

A continuació, ha defensat que ara torna a estar en vigor l’actualització de les pensions a l’IPC, les ajudes al transport públic, la prohibició dels desnonaments i els talls de subministraments a les famílies vulnerables, el bo social elèctric i les ajudes per fer front a la destrucció de la dana i també de l’erupció del volcà a l’illa de La Palma. «Permetin-me que l’hi agraeixi especialment al PP perquè sé que és difícil canviar el sentit del vot després d’haver sigut tan vehement», ha conclòs Bolaños.

Les crítiques a l’Executiu

La majoria dels socis comparteixen aquesta visió i han criticat que el PP recolzi moltes de les mesures que fa tres setmanes li van impedir votar a favor. No obstant, han situat la «responsabilitat» d’aquesta derrota en la forma amb què el Govern encara moltes de les negociacions.  

Un dels més clars ha sigut el diputat de Junts Isidre Gavin, la formació del qual va ser clau en el rebuig de la norma. «Vostès han demostrat que no són de fiar», ha etzibat a la bancada socialista abans de retreure’ls que «prefereixin la coalició i el xantatge al diàleg i la negociació». Tot i així, després d’un acord aconeguit fa unes setmanes, els postconvergents han recolzat el text, assegurant que inclou les mesures acordades i que la resta estan oberts a continuar negociant-les. A canvi, el PSOE i Sumar han acceptat debatre sobre la petició d’una qüestió de confiança.

Notícies relacionades

Illa compareixerà el dimarts al Parlament per donar detalls sobre l'apagada

El Govern té un pla b amb reserves de gasoil per si hi ha una altra apagada

La portaveu d’EH Bildu, Mertxe Aizpurúa, ha demanat a la coalició del PSOE i Sumar que facin una «reflexió sobre els constants sobresalts» d’aquesta legislatura. Després d’admetre que l’aritmètica parlamentària és «difícil», ha assenyalat que tot i així ells tenen «la responsabilitat última de fer les coses bé» i que la «muntanya russa» de la política no acabi «traslladant-se a la vida de les famílies». També li ha recordat aquesta «responsabilitat» la diputada del PNBIdoia Sagastizabal abans d’apuntar que els partits de la investidura han de buscar la «quadratura del cercle» i això comporta molta negociació. I la diputada d’ERC Inés Granollers també ha lamentat l’«espectacle mediàtic de portar-ho tot al límit».

La defensa conservadora

El PP no s’ha escapat de les crítiques dels socis. Sagastizabal ha criticat que ara «adornin» el seu canvi de sentit i Aizpurúa els ha retret que hagin posat per davant el seu «interès partidista». No obstant, el diputat popular Javier de Olano ha defensat que la norma d’aquest dimecres no té res a veure amb la de fa tres setmanes, ja que només inclou 29 de les 81 mesures i que moltes han patit canvis. Tot i així, és cert que segueix a dins la cessió d’un palauet al PNB, per la qual cosa el PP va posar el crit al cel, i les mesures de protecció per a les famílies vulnerables, cosa que els conservadors van denunciar perquè afavoreixen l’inquiokupació.