¿Viure o sobreviure?

Podem analitzar altres xifres, com les de l’atur (que milloren), les dels sous (que continuen sent baixos en relació amb la resta de països de la UE), les de la productivitat (també a la cua d’Europa). Però ara ens preguntem: com pot ser que una persona que treballi pugui cobrar un sou que no li permet viure? I, si té un salari baix, ha de poder-hi sumar una ajuda garantida de ciutadania (RGC)?

Sous baixos i baixa productivitat. Ens calen reformes estructurals: des de processos interns en els llocs de treball fins a flexibilitat horària, habitatges assequibles o una xarxa de transports més eficient.

Notícies relacionades

El jutge manté pres Santos Cerdán tot i que avança que sortirà abans de complir sis mesos a la presó

Sánchez anuncia un pla de 13.000 milions, la inversió més gran de la història per als aeroports espanyols

Fer compatible el salari amb la RGC? Com expliquen bé els nostres companys d’EL PERIÓDICO, si una persona cobra més per la renda garantida que per la feina, i no es permet sumar els dos imports, deixarà de treballar immediatament i cobrarà aquesta ajuda social o qualsevol altra que aconsegueixi indefinidament, sense buscar cap altra feina millor. Socialment tindrem més desigualtat, més desestructuració i serem més pobres com a país. Sí, doncs, a sumar la RGC amb ingressos laborals baixos i alhora a acompanyar les persones perquè es formin i desenvolupin les seves capacitats.

L’OMS defineix la salut com un estat complet de benestar físic, mental i social i no solament com l’absència de malalties. Primer vam tractar la salut només com un concepte físic. Ara entrem en l’aspecte mental. Ja és hora que abordem la vessant social de la salut. Perquè tothom té dret a viure i no únicament a sobreviure.