Auge i caiguda de Comín

El fitxatge de Toni Comín per Junts com a número dos de Carles Puigdemont per a les eleccions europees del 2019 va ser per als postconvergents com robar una peça important del tauler d’escacs als seus contrincants, ERC. No obstant, als republicans ja els va anar bé la ruptura. Des que havia arribat a Bèlgica, el seu exconseller de Salut s’havia anat distanciant del partit i havia desatès algunes de les seves directrius, com deixar l’acta al Parlament. Abans d’Esquerra va passar pel PSC. Però el tàndem Puigdemont-Comín, que va semblar infrangible durant molt temps, s’està esfumant.

Al novembre, quan Puigdemont va centrar-se en Junts i va deixar la presidència de l’organisme creat per mantenir el "llegat" de l’1-O, podria haver deixat el Consell de la República en mans del vicepresident, Comín. No ho va fer. La direcció va dimitir en bloc, va deixar l’ens en mans d’una gestora i va convocar eleccions. Allò ja va ser significatiu, i ho és més que Puigdemont no s’hagi pronunciat a favor seu en la carrera per presidir el Consell ni hagi sortit al pas de les acusacions d’irregularitats que des de l’estiu pesen sobre el seu fins ara número dos.

Les eleccions del Consell, previstes per entre el 8 i el 12 de febrer, són l’última bala de l’eurodiputat electe de Junts, que continua sense poder accedir al seu escó a l’Eurocambra per no haver jurat la Constitució a Espanya. Però hi ha cinc candidats més, i Jordi Domingo, advocat i excònsol major del Consolat de Mar de Barcelona, surt com a favorit, segons fonts consultades.

Els racons del Consell

Els racons del Consell de la República bé podrien ser l’argument d’una novel·la. El seu inici ja va ser atropellat. Entre els seus grans èxits destaca l’acte celebrat el febrer del 2020 a Perpinyà, que va reunir més de 100.000 persones. Però la mobilització va tenir també una cara fosca. La presidenta del Consell a la Catalunya Nord, Júlia Taurinyà, va dimitir uns dies abans al·legant motius "ideològics i relacionals". En aquell moment no va donar més detalls, però amb el temps ha assenyalat que darrere de la seva dimissió hi havia els germans Comín. Consultada per EL PERIÓDICO, Taurinyà explica que Betona Comín va ser "imposada com a organitzadora" i que ho va fer acompanyada d’"una empresa amiga", sense permetre que empreses locals poguessin aspirar a fer cap treball.

Taurinyà els acusa d’haver actuat d’una manera molt poc transparent, sense ensenyar-los cap mena de pressupost. Una queixa que també comparteixen altres membres del Consell consultats i que asseguren que la situació ve de lluny. "Tot el que es diu és veritat, i qui podia parar-li els peus no va voler fer-ho", lamenta un d’ells, que assenyala directament Puigdemont.

Notícies relacionades

Catalunya renovarà 20 barris degradats amb una inversió total de 412 milions

El cas Plus Ultra va blanquejar diners de "persones amb sancions"

No obstant, les primeres denúncies d’irregularitats no van sortir a la llum fins a l’estiu passat. El van acusar internament de carregar 15.530 euros de despeses personals al compte de l’organisme. Entre ells hi havia el lloguer d’un vehicle durant 15 dies, un apartament al sud de França i els impostos derivats de la seva casa a Lovaina (Bèlgica), a més d’una retirada de 6.000 euros en efectiu. Però les acusacions contra ell no s’acaben en l’àmbit econòmic.

Un exassessor del partit al Parlament Europeu l’ha denunciat per assetjament sexual i psicològic. El coneixement públic de la denúncia ha obligat Junts a moure fitxa: han activat una investigació interna a través de la comissió de garanties, que estudiarà el cas i haurà de proposar a la direcció del partit possibles mesures cautelars contra el seu eurodiputat electe i membre de la direcció permanent. Comín nega totes les acusacions, ha anunciat accions legals contra l’exassessor, a qui atribueix un "delicte d’odi per homofòbia", i assegura que tot és una venjança per evitar que guanyi les eleccions.