El fre d’estar aïllat i lluny de tot

Tot i que pugui resultar paradoxal, el gran objectiu de les Canàries de cara a la reforma del sistema de finançament autonòmic (SFA) és una cosa que ja es va aconseguir el 2017: que els fons que es deriven del seu singular règim econòmic i fiscal (REF) no computin en el repartiment dels diners de l’SFA. ¿Per què una cosa que ja es va aconseguir en el seu moment torna a ser la principal preocupació del Govern regional? Per dues raons: la primera i fonamental, perquè no està plenament garantit que aquesta desvinculació del REF dels fons ordinaris del sistema es perpetuï, i la segona, perquè existeix un profund desconeixement de l’esperit del REF, del particular fur illenc, en la resta de comunitats autònomes i fins i tot en l’Administració estatal. Un desconeixement (i d’això estan convençuts tots els partits de l’arxipèlag, incloses les divisions de les dues grans forces polítiques del país, PP i PSOE) que, a més, alimenten molts centres d’estudis, laboratoris d’idees o think tanks que equiparen el REF a furs els quals la raó de ser és històrica i no material, com els de Navarra i el País Basc.

Una indústria madrilenya, catalana o murciana, per exemple, suporta una sèrie de costos per exportar els seus productes a Alemanya, França o Itàlia: embalatge, transport, assegurances... Però una indústria canària suporta aquests mateixos costos i, a més, els costos extres que comporta ser a milers de quilòmetres dels grans centres de consum del continent; tenir un mercat local petit i, per si no fos prou, fragmentat en vuit minimercats (illes); o pagar l’energia a un preu més alt. En altres paraules: li resulta més car importar els insummes i matèries primeres; li costa més vendre els seus productes no ja a Alemanya, França o Itàlia, sinó fins i tot en la resta d’Espanya; i en molts casos pensar en la internacionalització del negoci és una mica més pròxim a la utopia que a la realitat. I per a això hi ha el REF, per pal·liar els desavantatges inherents a un arxipèlag geogràficament africà i socialment i econòmicament europeu, aquests desavantatges que impedeixen a les seves empreses (i ciutadans) estar en igualtat de condicions amb la resta d’espanyols.

Per això a les illes no hi ha IVA sinó IGIC (l’impost general indirecte canari, el tipus general del qual és de només el 7%), per això hi ha un Arbitri sobre la Importació i Entrega de Mercaderies i per això hi ha una sèrie d’ajudes (més aviat compensacions) al transport, la inversió o la innovació. Es tracta que la regió "pugui tenir vida pròpia, economia pròpia", en paraules de la seva consellera d’Hisenda, Matilde Asián. ¿Què té això a veure amb l’SFA, que és el sistema de repartiment dels fons per finançar els serveis públics? Res. I no obstant això no va impedir que fins al 2017 es penalitzés les Canàries en els fons de redistribució de l’SFA per comptar amb un fur, cal insistir, de marcat caràcter compensatori, amb el qual es donava la paradoxa que el que es compensava d’una banda, via REF, es descompensava per un altre, via SFA.

Per això la gran conquesta del Govern autonòmic, de l’actual, de l’anterior i del que vindrà si és que aleshores la reforma no s’ha produït, seria que l’actual statu quo es mantingués, és a dir, que el REF i l’SFA no tornessin a barrejar-se. Perquè en això a les Canàries no hi ha Govern i oposició, sinó una postura única i compartida: tots els partits tenen clar que aquest és el primer i irrenunciable objectiu de la comunitat autònoma. I a partir d’aquí, llavors sí, tocarà negociar el finançament dels serveis públics pròpiament dit.

La ultraperifèria

Notícies relacionades

Puigdemont suspèn les «negociacions» amb el PSOE i demana una reunió urgent a Suïssa

Feijóo veu "reveladora" la "fugida" del president

Será llavors quan les Canàries posaran sobre la taula les seves dues grans demandes, és a dir: que es tinguin en compte les ràtios més grans de pobresa que pateix l’arxipèlag i que la insularitat guanyi pes en el repartiment dels fons, o millor dit, que a l’SFA es distingeixi el concepte d’illes del d’ultraperifèria.

Quant al factor de la insularitat, la compensació en l’actual sistema diguem que equipara els dos arxipèlags espanyols: l’atlàntic, Canàries, i el mediterrani, Balears. I el cas és que en el Govern canari entenen que més enllà de compartir el fet de ser illes, poc més tenen a veure les situacions d’una i altra regions, entre altres coses perquè la distància que les separa de l’Espanya peninsular és molt més gran en el cas de la comunitat atlàntica. Aquest és un dels factors que confereixen a les Canàries l’estatus de Regió Ultraperifèrica (RUP) de la Unió Europea (UE), un estatus per al qual no n’hi ha prou amb la condició d’arxipèlag (hi ha moltes illes europees, però de RUP només n’hi ha nou), sinó que també es defineix, al marge de per aquesta extrema llunyania respecte del territori continental, per les dificultats per generar economies d’escala, pels baixos nivells de renda... En definitiva, tot això que justifica l’existència del REF justifica també la condició de RUP. Però resulta que una cosa que Brussel·les reconeix, empara i compensa no es té en compte en l’SFA a efectes de computar el factor de la insularitat: les Canàries són aquí igual que les Balears.