Illa vol una formació de Govern ràpida i un executiu monocolor

Perquè els socialistes són conscients que aquest calendari pot saltar pels aires si Carles Puigdemont, que ha proclamat que és hora de "treure les arpes", torna i és detingut. Això sí, només uns dies. Si aquest escenari es dona –i l’expresident ha reiterat que pensa travessar ja la frontera per assistir a la investidura– però és arrestat, el president del Parlament, Josep Rull, suspendrà el ple amb l’argument que hi ha un diputat a qui s’impedeix exercir les seves funcions. I també ERC i els Comuns subscriuen aquesta resposta temporal entenent que, en aplicació de l’amnistia, el dirigent de Junts hauria de poder tornar en llibertat i que si no pot fer-ho és per l’obstinació del Tribunal Suprem.

"No podem estar votant una investidura al mateix temps que detenen Puigdemont", asseguren des de la direcció dels republicans, que per boca de Rovira han demanat a l’expresident que "no es deixi detenir" en una acció que consideren que tindria "poc sentit polític" després de sis anys i mig de resistència judicial. "No ve d’un, de dos dies o d’una setmana, tot i que el retorn de Puigdemont no canvia els resultats de la nit electoral", s’ha pronunciat públicament la líder dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach. El que no avalarien és que aquesta suspensió fos sine die i, de fet, amb el PSC tenen majoria en la Diputació Permanent si la previsió de Junts és allargar-la.

Tranquil·litat

Lluny de transmetre angoixa, en el partit del PSC manifesten estar "tranquils" davant aquest possible episodi que és més a prop que mai i que viuen com a part d’un guió que ja tenien previst per arribar a la Generalitat. "Ens diuen que som els del 155, però també som els de l’amnistia", afirmen convençuts des de la cúpula socialista. El pacte amb els republicans i amb els Comuns el consideren prou robust per no trencar-se i superar les turbulències que es puguin produir per les mobilitzacions independentistes convocades a partir d’avui. "Aquesta no és la Catalunya del 2017", insisteixen a dir.

Una vegada Illa sigui oficialment president, començarà el trencaclosques de la composició del Govern. El líder del PSC vol un executiu que transcendeixi les sigles del seu partit a través de la incorporació de figures capaces de mantenir vincles amb ERC i Comuns. Hi haurà dirigents pota negra socialistes, sí, però també independents amb reconeixement en els seus respectius àmbits. L’única peça inamovible que ja va fer pública Illa durant la campanya és que l’alcaldessa de Santa Coloma i actual portaveu del partit, Núria Parlon, serà la consellera d’Interior.

Després del pacte amb ERC, l’esquema inicial de Govern que tenia el PSC ha canviat; ja que es crearà una conselleria de Política Lingüística per promoure el català –els socialistes preveien que aquesta qüestió depengués de Presidència i no d’un departament de nova creació– i es mantindrà la d’Acció Exterior. Es tracta, per tant, de dues designacions que seran especialment escorcollades pels republicans. Com ho serà també qui assumeix Economia, en què interessa especialment situar algú de fora del partit. Perquè a la cúspide de l’agenda hi haurà l’aplicació del concert econòmic pactat, però també tirar endavant els pressupostos serà una prioritat per a Illa, que partirà dels que va pactar amb Aragonès abans de la convocatòria electoral tenint en compte que és últim any que es pot aprovar comptes expansius.

Notícies relacionades

La fiscalia demana la nul·litat de la condemna del Suprem a García Ortiz per vulnerar el seu dret a la defensa

L’informe del PSOE diu que gairebé 200.000 euros dels seus ingressos «no són reals» sinó devolucions de diners avançats que no es va gastar

Carpetes de pes

I també hi ha carpetes de pes, com la de Territori –que ha de vetllar pel traspàs de Rodalies i la gestió del Prat–, la d’Educació –amb compromisos importants segellats amb els Comuns com la recuperació de la sisena hora a l’escola pública– i Vivenda –on també hi ha reptes assumits d’alta transcendència– en els quals el Govern del PSC buscarà posar el seu segell. El calendari s’obre pas malgrat les adversitats i els contratemps de magnitud encara imprevista, com una cursa d’obstacles.