Illa lliga els suports per governar després de l’aval de les bases d’ERC

Serà la tercera vegada des del 1980 que el PSC és al capdavant del Govern, una fita per a la qual encara queda un últim –i no menor– obstacle que serà la prova del cotó fluix de la robustesa de l’aliança teixida: la tornada de Carles Puigdemont per al ple d’investidura a risc d’una detenció que mobilitzi de nou l’independentisme al carrer. Veurem si, novament, ha posat prou julivert al sant Pancraç del seu despatx.

De moment, el 53% del sí de la consulta d’ERC engrosseix el seu fulgurant ascens. En poc més de tres anys al capdavant del partit, Illa acumula un historial per al PSC de cinc victòries electorals consecutives. En les catalanes del 12 de maig es va imposar en vots i escons, un resultat històric per al partit. 42 representants que posaven fi a la majoria independentista de l’última dècada. La seva estratègia des del 2021 de trencar a pic i pala els blocs fins aleshores petris al Parlament, de pactar tant amb ERC com amb Junts aprofitant l’esquerda irreconciliable entre tots dos i una desjudicialització impulsada a cop de necessitat de Pedro Sánchez, ha donat els seus fruits. Això, sí, amb cessions de pes. Perquè, després de l’amnistia, el concert econòmic es converteix en la nova carpeta estrella que estarà sotmesa a estrès des de tots els flancs, a la interna i a l’externa, a dreta i esquerra.

Nou cicle

Però, com en les curses de fons, quilòmetre a quilòmetre. Donant per descomptades les adversitats, el PSC assaboreix avui que es van complint els seus plans. El pacte amb els republicans no fa més que posar la cirereta a l’etapa del procés per inaugurar el nou cicle de col·laboració amb els socialistes pel qual han remat un PSOE i un PSC en simbiosi. Illa és avui el principal baró de Sánchez, mentre Sánchez a la Moncloa és per a Illa la talaia que l’ha permès assegurar-se la supremacia a Catalunya. Amb Jaume Collboni com a alcalde de Barcelona, el president del Govern culmina el triplet pregonat fa un any en un gran míting a la capital catalana. Aquest dissabte, el PSC reuneix la seva executiva amb un missatge molt clar: posar-se en marxa per desembarcar de nou a la Generalitat 14 anys després de la caiguda del segon tripartit, i governar.

No obstant, res fa preveure que la nova legislatura, estretament enllaçada amb l’estatal, sigui plàcida. Malgrat la seva debilitat interna pendent de resoldre en el congrés del 30 de novembre, ERC serà clau en l’aritmètica de la governabilitat tant al Parlament com al Congrés. I Marta Rovira ja va advertir que utilitzaran aquesta palanca perquè la factura del sí a Illa es comenci a cobrar amb celeritat. El vot a favor, va precisar, és un aval «vigilant» i «exigent», i no exempt de recels i desconfiances. Després dels indults, l’eliminació de la sedició del Codi Penal i l’amnistia, els republicans es vanen d’haver arrencat als socialistes una sobirania fiscal que havien negat. O compleixen, han vingut a dir, o tant Illa com Sánchez es quedaran sense els seus vots.

Fer de la necessitat virtut

Notícies relacionades

Feijóo presenta un pla amb 50 mesures davant els incendis: un registre de piròmans, exempció d’impostos i ajudes a la ramaderia

La Diada deixa de ser un maldecap per al Govern espanyol

No és un tema menor que el PSC, i també el PSOE, hagin transigit amb el model de finançament singular defensat per Pere Aragonès i que inicialment van criticar qualificant-lo d’insolidari. Com va passar amb l’amnistia, han acceptat el que abans havien rebutjat sota la filosofia de fer de la necessitat virtut. Illa, que precisament ve d’una legislatura en què va estendre la mà al Govern d’ERC després de la ruptura amb Junts amb la intenció de condicionar la seva agenda, viurà ara just el contrari amb els republicans en l’oposició mirant de marcar el pas a un executiu que, a l’espera de si hi entren els Comuns, també governarà en minoria.

Significatiu és que, més enllà del finançament, el PSC hagi accedit a crear una conselleria per potenciar el català –com reivindicava ERC en campanya–, a mantenir la d’Acció Exterior malgrat considerar que s’havien de revisar les delegacions de la Generalitat, a frenar el Hard Rock i el quart cinturó que va posar com a condició en els pressupostos o a crear una convenció sobre el conflicte polític al Parlament que estigui presidida pels republicans i el resultat de la qual sigui ratificat per la ciutadania. Però Illa accepta també ser hereu d’algunes polítiques d’Aragonès que va criticar, com mantenir l’oficina de la renda bàsica universal o l’energètica pública.