Incertesa fins a l’últim minut

Esquerra esfullava la margarida de la investidura a hores de la consulta d’avui. Mentre que Junqueras exhibeix una calculada ambigüitat, Rovira defensa el pacte amb el PSC com a via cap a la «sobirania fiscal».  

La ejecutiva de ERC el pasado lunes, durante el anuncio del preacuerdo con el PSC para investir a Salvador Illa

La ejecutiva de ERC el pasado lunes, durante el anuncio del preacuerdo con el PSC para investir a Salvador Illa / ACN

2
Es llegeix en minuts
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +

La tensió es palpava ahir, en les hores prèvies a la decisió de la militància d’ERC, en què dirigents partidaris del sí, especialment, però també del no, es van mobilitzar públicament per intentar aconseguir decantar la balança a favor seu, mentre que Oriol Junqueras se situava en una calculada ambigüitat. La incertesa era total sobre un preacord que té com a joia de la corona una mena de concert econòmic que la secretària general, Marta Rovira, defensa que suposarà la "sobirania fiscal" per a Catalunya.

A favor del sí.

Després de gairebé 10 hores de reunió, tota la cúpula d’ERC va comparèixer a la foto de defensa del preacord amb el PSC. Com a cap de les negociacions, Rovira va assumir el pes de reivindicar, tant amb articles escrits com de viva veu, el caràcter "històric" del que han arrencat als socialistes. Però al costat d’ella estaven recorrent les territorials i defensant el sí dirigents com Marta Vilalta, Josep Maria Jové o Raquel Sans. A més, també una vintena d’alcaldes, començant pel més important que té ara el partit, Marc Aloy, el de Manresa, i la líder del grup municipal a Barcelona, Elisenda Alamany, van reivindicar el vot a favor; com ho van fer també membres del Govern, començant pel president Pere Aragonès i continuant per consellers Natàlia Mas, Meritxell Serret, Anna Simó, Tània Verge i Carles Campuzano.

A favor del no.

Tot i que els partidaris del sí són els més proactius públicament, també hi ha qui va sortir a defensar el no. Així ho va fer la diputada al Congrés Pilar Vallugera fins i tot abans de conèixer el contingut de l’acord. Però també l’exalcalde de Tarragona Pau Ricomà; l’exlíder a Barcelona i exconseller Alfred Bosch; el portaveu a Sabadell, Gabriel Fernàndez, o exdiputats com Jordi Orobitg i Carles Castillo. Hostils a la investidura d’Illa són també els membres de Jovent Republicà, que precisament tenen com a representant al Parlament la diputada Mar Besses, el vot de la qual és imprescindible, i que preveuen una reunió extraordinària una vegada es conegui el resultat de la consulta per decidir el seu posicionament. El corrent intern crític Primer d’Octubre va emetre també un comunicat apostant pel no dels afiliats.

Notícies relacionades

Ambigus.

La principal veu que va optar per mantenir-se entre dues aigües és la de Junqueras, que mira d’esquivar qualsevol desgast davant el congrés del 30 de novembre en què optarà a la reelecció com a líder d’ERC. Però no és l’únic. Tampoc l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, a qui quadres del partit li han plantejat si estaria disposada a assumir una presidència simbòlica a ERC, es va pronunciar. Hi ha dos dirigents més a qui cal llegir entre línies. Un d’ells és Joan Ignasi Elena, que es va cenyir a aplaudir el missatge de Junqueras, però que es dedueix el seu suport al preacord perquè va ser present a la foto de dilluns, com també els consellers Roger Torrent i Ester Capella, que hi eren però que no han fet declaracions públiques.