¿El TS rescata Puigdemont?

En política ser determinant després d’unes eleccions hauria de ser una benedicció. Però després del 12 de maig els republicans van veure les orelles al llop. Malgrat perdre 13 diputats resultava que els 20 aconseguits eren imprescindibles. Més d’un n’hauria preferit 19, ja que les sumes a Salvador Illa li anaven d’un diputat.

Tres mesos més tard, una olla de pressió (amb els republicans dins) a mesura que s’acosti la consulta, aquest divendres, 2 d’agost. El president de l’ANC, Lluís Llach, donant exemple va irrompre com un llamp advertint del sacrilegi, amb una invectiva que evoca la de la CUP a Artur Mas quan es van vantar d’enviar-lo a "la paperera de la història". "¡Per Catalunya!", concloïa Llach.

Després de la mataroniana executiva de dilluns, els militants van rebre a les set de la tarda un correu electrònic que els instava a una sessió informativa per a les 19.30. Es van connectar simultàniament 2.500 militants. Cosa que dona compte de l’interès, desbordant totes les previsions. Va ser llavors quan Marta Rovira (junt amb Juli Fernández i Marta Vilalta) va resumir l’assumpte: esmenar la renúncia de CiU el 1980 al no presentar batalla pel concert econòmic.

Notícies relacionades

Només quatre empreses s’han interessat pels crèdits del Govern

PSOE i Junts van abordar dilluns a Suïssa el català i la llei d’amnistia

El president legítim espremerà fins a l’últim sospir la carta emocional, amb la tornada a Catalunya que –quan ja semblava el conte de mai acabar– es dona per segura. Si compta amb la inestimable col·laboració dels jutges del Suprem, el partit més bel·ligerant contra cap acord a l’oest de l’Ebre, hi haurà sarau. A l’est, el món de Junts ja ha llançat el seu envit: "¿Investiran els d’ERC Illa (¡155!) mentre Puigdemont és detingut?".

Ni que els militants desafiïn divendres la coacció de l’univers juntaire, hi ha la possibilitat que per a quan el bon jan de Josep Rull (president també, del Parlament) convoqui el ple, una hipotètica detenció de Puigdemont malbarati aquesta primera sessió i tot quedi en suspens. Que ningú doni res per fet: no seria forassenyat que el Govern en funcions seguís fins a Carnaval.