El TS aplica l’amnistia a causes per desordres, però les elevarà al TC

A mesura que es va pronunciant sobre diferents procediments, el Tribunal Suprem perfila la seva interpretació de la llei d’amnistia: la malversació per la qual es va condemnar i va processar en rebel·lia, respectivament, Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, entra dins de les excepcions de la mateixa llei, així que la seva aplicació resulta impossible. No passa el mateix ni amb la desobediència, ni amb els delictes de desordres públics i atemptat a l’autoritat sobre els quals aquesta setmana havia de pronunciar-se en diferents recursos en cassació que tenia pendents, ja que constitueixen fets que han de ser amnistiats. Tot i així, com que dubta de la constitucionalitat de la mateixa norma, inicia els tràmits per consultar les parts i elevar la corresponent qüestió d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional.

Notícies relacionades

Oasi en la polarització

Una cita per fomentar el diàleg entre diferents

Els recursos sobre els quals es va pronunciar ahir es refereixen a dues causes que van ser jutjades i sentenciades per tribunals de Catalunya. La seva conclusió és similar a la que va arribar el jutge Pablo Llarena amb la secretària general d’ERC, Marta Rovira, a qui, a l’aplicar-li l’amnistia, va aixecar l’ordre de detenció nacional que tenia pendent pel seu processament en rebel·lia pel delicte de desobediència. Com l’instructor del procés, la Sala Segona torna a acordar iniciar els tràmits per plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat respecte a la llei d’amnistia, al considerar que pot resultar discriminatòria per, entre altres motius, vulnerar el dret a la igualtat davant la llei.

Per a la Sala, les objeccions de constitucionalitat "consisteixen a entendre que la referida norma, en la mesura que vincula l’amnistia al fet que els actes tipificats com a delicte sobre els quals opera s’haguessin comès en el context del denominat procés independentista català (...), estableix un molt rellevant i evidentment desigual tractament dels delictes comesos i dels seus autors i partícips, exclusivament determinat en funció de la seva ideologia o dels seus propòsits polítics, sense motiu o causa constitucionalment acceptable que pogués justificar el tractament discriminatori". Segons la Sala, això resulta inconciliable amb el dret a la igualtat davant la llei, i no troba cap fonament que pogués justificar aquest tracte discriminatori "que constituiria una decisió legislativa arbitrària".