L’indefinit retorn de Puigdemont

"Seré present en el debat d’investidura". Aquestes van ser les primeres paraules de l’expresident Carles Puigdemont després de la convocatòria anticipada d’eleccions, una afirmació que es va acabar convertint en una promesa electoral. El plantejament de Junts és que Puigdemont va marxar d’Espanya per evitar que la presidència de la Generalitat "fos empresonada". Per aquesta raó, amb la llei d’amnistia aprovada, hi ha d’haver una tornada simbòlica al Parlament. Però, a partir d’aquí, entren en joc múltiples derivades.

El matí següent de les eleccions catalanes, Puigdemont va anunciar la seva intenció de presentar-se a la investidura i va assegurar que era capaç d’articular "una majoria més àmplia" que la del candidat del PSC, Salvador Illa, malgrat haver quedat en segon lloc i no poder ser ungit únicament amb la suma dels partits independentistes.

Amb aquest plantejament sobre la taula, es va donar per fet que Puigdemont pugnaria per ser el primer a presentar-se a un debat d’investidura i que la seva tornada es produiria el 25 de juny, 10 dies després de la constitució de la Cambra, tal com marca la llei que regula la presidència de la Generalitat. No obstant, en plena campanya electoral europea, el candidat de Junts, Toni Comín, va començar a aixecar la llebre.

"Potser hi ha diverses investidures. Potser el moment de tornar no és per la primera, sinó per la segona. La o les investidures són entre el 25 de juny i el 25 d’agost", va afirmar Comín. Dos dies després, el secretari general de Junts, Jordi Turull, va voler concloure la polèmica afirmant que el juny havia de ser "el mes de la tornada de tots els exiliats".

Certa ambigüitat

No obstant, fonts del partit consultades llavors jugaven amb una certa ambigüitat. Es tracta de la possibilitat que va plantejar el mateix Turull dimarts en una entrevista a TV3: "Si hi ha investidura, manté el compromís i serà aquí". També va traçar el guió del partit descartant que Puigdemont volgués postular-se com a candidat a una investidura si no tenia els suports amarrats i va desafiar Illa a ser el primer.

Que Illa sotmeti a votació la seva candidatura coincidint amb la tornada de l’expresident, i davant la possibilitat, a més, que pugui ser detingut al creuar la frontera podria ser un dard enverinat per evitar que Illa pacti amb ERC.

Notícies relacionades

Feijóo i la falta d’iniciativa: Mazón segueix i Abascal colla

La ‘condemna’ a García Ortiz com a ‘fals culpable’

Però que hi hagi o no investidura, i qui sigui el candidat, està en mans de Junts, ja que és el president del Parlament, Josep Rull, qui controla els temps. Fonts parlamentàries asseguren que si Illa o Puigdemont volen postular-se, Rull convocarà un ple d’investidura per als dies 25 i 26 de juny. I si no fan el pas, convocarà igualment el ple, però per comunicar que no hi ha candidat i començar el compte enrere de dos mesos fins a eleccions.

Si Puigdemont compleix el seu compromís, en els dos primers supòsits, tornarà a Catalunya el 25 de juny. En l’últim cas no ho farà i esperarà que es convoqui una sessió d’investidura real, amb candidat, que es podria realitzar fins al 25 d’agost. Això deixaria dos mesos d’incertesa i múltiples dates per a la seva tornada.