Vox es llança a buscar el vot útil i confia a guanyar pes a Brussel·les

Vox va passar les seves hores més baixes a l’inici del cicle electoral d’aquest any. El resultat de les eleccions generals –deixant-s’hi 19 escons i sense ser capaç de sumar amb el PP– i diferents episodis de la seva crisi interna van portar el partit a un estat d’ànim complicat. Però amb aquestes eleccions europees, les més favorables de totes les celebrades per al partit d’extrema dreta, Santiago Abascal dona per superat un semestre en què va aconseguir mantenir representació a Euskadi, va créixer a Catalunya –va sostenir els seus 11 parlamentaris– i ara, almenys, segons tots els sondejos, duplicarà els seus escons al Parlament Europeu.

Notícies relacionades

Homenatge a represaliats pel franquisme

Sánchez plantejarà més càstig contra els corruptors sense llastar la contractació

Vox ha tingut moments de protagonisme gràcies a la seva agenda internacional, el revulsiu a què realment s’ha agafat per afrontar la cita comunitària. La campanya va començar amb l’acte de Vistalegre a Madrid, en què la presència de l’argentí Javier Milei i la crisi que després es va desencadenar amb el Govern va captar tota l’atenció. Però el cap de setmana a Carabanchel va donar per a molt més: Vox va concitar els principals líders europeus i mundials del seu espectre ideològic, des de l’argentí fins a representants de Donald Trump, un ministre d’Israel, i els grans dirigents de tot Europa.El partit ultra no ha escatimat en dures crítiques als populars. Abascal ha repetit "la coalició de PP i PSOE" que hi ha a la Comissió Europea, advertint que si els números sumen, la tornaran a reeditar.

A la crisi de Milei s’hi va afegir el viatge d’Abascal a Israel. Una visita que va coincidir amb el reconeixement de l’Estat de Palestina. El moment era complicat després d’una altra matança a Gaza. La guerra de vuit mesos ja ha provocat més de 36.000 morts palestins. Tot i això, el líder de Vox va optar per mostrar el seu suport al qüestionat Benjamin Netanyahu i va enviar un missatge clar sobre les seves relacions internacionals. El partit d’ultradreta va tornar a mirar al PP, acusant-lo d’"indefinició".