L’avenç ultra amenaça l’oficialitat del català al Parlament Europeu

Al català li queda un llarg camí per recórrer abans de convertir-se en llengua oficial de la Unió Europea. El que al principi el Govern deia que podia ser qüestió de mesos apunta ja a un viacrucis que pot durar anys. Tot i així, a curt termini semblava haver una esperança d’escoltar el català, juntament amb el gallec i l’eusquera, en les sessions del Parlament Europeu: un acord de la Mesa de la institució. Una possibilitat que ara queda en l’aire, a l’espera que es resolguin les eleccions europees del 9 de juny. I és que el creixement de la dreta i, sobretot, de l’extrema dreta, podria tirar per terra aquesta via alternativa.

«A Europa l’excepció és que un presenti una proposta i en el primer Consell s’aprovi. En ocasions cal temps, de vegades molts anys, perquè no es donen les majories necessàries, perquè hi ha reticències…», va admetre la setmana passada el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, davant la dificultat que el Consell d’Europa, format pels representants dels 27 governs europeus, doni el vistiplau a modificar el reglament que estipula les llengües oficials per incloure-hi el català.

No obstant, el mateix Albares va recordar que existeix un altre camí possible. En una entrevista a RAC1 va dir que la presidenta del Parlament Europeu, la popular Roberta Metsola, li va comunicar que l’ús de les tres llengües cooficials a l’Eurocambra seria possible per un acord de la Mesa d’aquesta institució, formada per la presidenta i 14 vicepresidents. El grup dels Socialistes i Demòcrates, amb cinc vicepresidents, el dels Verds/Aliança Lliure Europea, al qual pertany ERC i té un vicepresident, i el de L’Esquerra, on és Podem i té un vicepresident, sumen set vots, a un de la majoria necessària.

El ministre d’Exteriors va explicar que el Partit Popular Europeu, amb quatre seients a la Mesa, podria aprovar l’acord. No obstant, els conservadors s’hi neguen. A escala nacional, el PP d’Alberto Núñez Feijóo ja es va oposar que el català, el gallec i l’eusquera es poguessin utilitzar al Congrés quan es va reformar el reglament a principis de la legislatura. I al Senat, on els populars tenen majoria absoluta, han rebutjat taxativament ampliar l’ús de les tres llengües, ara acotades al debat d’iniciatives no legislatives. Vox s’ha mostrat encara més radical i ha plantejat prohibir-ne l’ús.

Així, les famílies europees de les dues formacions, el Partit Popular Europeu i el grup dels Conservadors i Reformistes Europeus, respectivament, són el principal escull que s’autoritzi l’ús de les tres llengües. A més, tot apunta que la situació es complicarà després de les eleccions davant el creixement de l’extrema dreta. Els sondejos apunten que Identitat i Democràcia, el grup on es troben els partits de Marine Le Pen i Matteo Salvini, quedarà tercer i que Conservadors i Reformistes Europeus, on a més de Vox hi ha Giorgia Meloni, serà quart. Això deixarà minvada la representació dels grups d’esquerra a la Mesa.

Els antecedents

L’impuls per part del Govern a l’ús del català en les institucions europees és fruit de l’acord aconseguit amb Junts a canvi que els postconvergents recolzessin Francina Armengol com a presidenta del Congrés. El passat 17 d’agost, el mateix dia que Junts va votar a favor d’Armengol, l’Executiu va registrar una carta firmada per Albares amb la petició formal en el Consell de la Unió Europea. Des d’aleshores, el ministre d’Exteriors ha intentat buscar la unanimitat necessària dels Vint-i-set per aprovar la reforma. No ha sigut possible, però l’independentisme li ha agraït que ho hagi intentat, tot i que davant un possible escenari de dilatació de la mesura, tant Junts com ERC exigeixen al president del Govern, Pedro Sánchez, que s’hi impliqui.

Notícies relacionades

El jutge deixa lliure Leire Díez, l’expresident de la SEPI i el ‘soci’ de Cerdán al no demanar la fiscal el seu ingrés a la presó

El futur de García Ortiz: una petició de nul·litat i la incògnita de la seva continuïtat en la carrera

França, amb fins a set llengües cooficials reconegudes, i Finlàndia, Letònia i Lituània, amb minories rusoparlants, s’han mostrat en contra de la iniciativa del Govern espanyol. Davant aquestes negatives, l’Executiu va evitar portar la proposta a votació en els Consells celebrats, malgrat que durant el segon semestre del 2023 va ser Espanya qui va tenir la presidència de torn d’aquesta institució. Al gener, Bèlgica, que va assumir la presidència, es va comprometre a continuar avançant en l’assumpte.

De moment, en un estudi preliminar de la Comissió Europea, conegut el desembre del 2023, es va xifrar en 132 milions d’euros el cost estimat de l’oficialitat del català, el gallec i l’eusquera. El Govern espanyol es va comprometre a assumir totes les despeses, però tot i així hi ha països que tenen dubtes. Principalment, perquè suposaria un precedent perquè altres minories lingüístiques reclamin els mateixos drets.