El sentit de l’oportunitat

La campanya de les eleccions europees ha començat amb un personatge estel·lar: Felipe González. L’expresident va aportar dijous la segona millor dada des de començament d’any al programa El Hormiguero: una mitjana de 2.443.000 espectadors. Va ser una conferència llarga -monòleg de González contra el president Pedro Sánchez i l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero en què el Partit Popular realment existent d’Alberto Nuñez Feijóo, reconegut amic de González, va brillar per la seva absència.

El mateix sentit de l’oportunitat –intervenir en plena campanya electoral– ha observat Juan Carlos Peinado, titular en comissió de servei del Jutjat d’Instrucció número 41 de Madrid, al citar al cas Begoña Gómez –dona del president de Govern– a sis testimonis per al 6 i 7 de juny, el dia anterior a la jornada de reflexió, perquè declarin sobre els presumptes actes il·lícits de la primera dama.

González va escopir tant verí sobre Sánchez i Zapatero com mai podia haver somiat el seu interlocutor, Pablo Motos. Sobretot al començament d’una campanya electoral. En rigor, semblava que a Espanya regeix un PRI a la mexicana, un sol partit, a més d’una referència de González al "vagi-se’n" que va patir durant els seus governs i, sigui dit de passada, va destacar González per la seva incapacitat per nomenar a qui va proferir tals floretes des del banc de l’oposició, és a dir, José María Aznar.

Va reiterar que Sánchez i el seu PSOE no tenen un "projecte de país". A veure. Prenguem Catalunya. Sánchez va posar en marxa el que es va dir la "desinflamació després de la política de distracció i garrot del PP de Mariano Rajoy. Va promoure els indults, que González va recolzar, i més tard per aconseguir governar va concedir l’amnistia, exigència d’ERC i Junts, amb què González està en total desacord.

Salvador Illa va guanyar les eleccions el febrer del 2021 amb 654.766 vots i 33 escons, els mateixos que va obtenir ERC amb 605.581 vots, i Junts va aconseguir 32 escons amb 570.539 vots. Els dos partits sobiranistes més la CUP (9 escons amb 189.924 vots) van mantenir l’hegemonia amb 74 escons. El Govern de Sánchez va concedir els indults a nou dirigents independentistes el juny de 2021. I l’amnistia serà aprovada definitivament aquest 30 de maig. A les eleccions del 12 de maig, Illa va arribar als 42 escons amb 872.959 vots. Ho va dir Illa la nit electoral: ha sigut la primera vegada que el PSC ho ha aconseguit, és a dir, sota els governs de González tampoc va esgarrapar aquesta doble victòria. Junts va aconseguir els 35 escons amb 674.896 vots, ERC els 20 amb 427.135 vots i la CUP 4 escons amb 127.850 vots (59 en total per a l’independentisme).

En el seu gairebé monòleg, fins i tot amb el tema de Catalunya, González va buscar-li les pessigolles a Sánchez. En lloc d’admetre obertament que s’havia trencat l’hegemonia de l’independentisme, González va afirmar que Illa havia disminuït el processisme a Catalunya, però s’havia traslladat al conjunt d’Espanya. González diu que no sap si potser sense l’amnistia la victòria d’Illa hauria sigut més gran. Si es comparen les afirmacions de González amb les de Feijóo al Cercle d’Economia, les resistències són similars. I com Feijóo i el PP, González contempla la possibilitat que Sánchez vengui Illa i que hi hagi un "intercanvi de cromos" amb el suport que Puigdemont va realitzar per investir Sánchez president del Govern malgrat haver perdut les eleccions generals del 23 de juliol de 2023.

Però si de veritat li interessa el "projecte de país", ¿no és un pas el que s’ha fet –tot i que Sánchez ho hagi fet per ser president– en un tema tan difícil com Catalunya? González no pot admetre-ho, es troba en estat de negació en grau d’agressió (en el cas de l’atac a Zapatero és despietat, ni si més no se li va acudir parlar d’ETA i del seu final al programa). En fi, en termes d’arribada al públic l’acte de González serà, doncs, el de més impacte en aquestes europees.

Aprofitar les últimes hores

Notícies relacionades

La sentència ‘mutant’ del procés

Puigdemont reapareix a les portes del principi d’acord ERC-PSC

No menys oportú que González ha sigut el jutge Juan Carlos Peinado, que va aprofitar les últimes hores abans del començament de la campanya electoral per citar sis testimonis –a les diligències secretíssimes que impulsa– a declarar al cas de Begoña Gómez, la dona del president, el 6 i 7 de juny, és a dir, un dia abans de la jornada de reflexió. I alhora ha demanat –fet insòlit– que el secretari judicial registri tota visita dels fiscals que es presenti al jutjat per esbrinar per les diligències.

El jutge Peinado acaba de processar dues executives de l’editorial Sanoma Educació (antiga Santillana), Lourdes Etxebarria i Teresa Grence, per delictes contra l’honor per "relacionar", en un llibre provisional per a professors de l’assignatura Món Contemporani, "el partit polític Vox amb l’herència nazi i d’extrema dreta, edició que era provisional però d’accés al públic i a tot el professorat". No és veritat, només es tracta d’un mapa on apareix Vox amb el seu nombre d’escons i l’afirmació que és un partit d’extrema dreta.