El que es juga a Europa

Els reptes en el nou cicle polític que ara s’obre no són menors. La manera i l’ordre en què s’introdueixi l’agenda política que surti de la nova Comissió determinarà durant els pròxims anys el rumb i la naturalesa que adopti la UE, una cosa que no és menor en absolut. Al juny es votarà entre polítiques d’austeritat o escut social, sobre l’expansió dels pressupostos en Defensa per sostenir una autonomia estratègica merament militar. Però també votarem per definir el paper d’Europa al món després de l’enorme descrèdit per l’aplicació dels diferents tractes a Ucraïna i Gaza.

La posada en marxa de la transició verda, amb tota la seva complexitat, serà també de vital importància, ateses les resistències que existeixen i les contradiccions que incorpora el llançament de les energies renovables en relació amb les qüestions de sostenibilitat i les seves relacions amb l’Àfrica o amb Amèrica Llatina com a països rics en materials rars i necessaris per portar a terme la transició esmentada. I, per descomptat, les polítiques de migració i asil continuaran sent protagonistes especialment ara que, una vegada aprovat el Pacte de Migració i Asil, hi ha llum verda per avançar en la necropolítica que construeix l’Europa fortalesa i el procés d’externalització migratòria. D’aquesta manera, és més comprensible la declaració emesa per 15 estats membre el passat dia 16 de maig, en què demanen de manera explícita que externalitzi la política d’immigració i asil per "trencar les estructures d’incentius que impulsen els moviments migratoris irregulars". És a dir, l’externalització de la gestió mitjançant la transferència de competències als països tercers, i, per tant, perdent qualsevol jurisdicció en el cas de vulneració de drets humans. Tots aquells valors que la UE s’ha enorgullit de mostrar al món estan quedant enfosquits davant aquest tipus de propostes.

Notícies relacionades

La sentència ‘mutant’ del procés

Puigdemont reapareix a les portes del principi d’acord ERC-PSC

I finalment, per descomptat, cap al que tothom mira en aquest moment, una presència més gran de les dretes nacionalistes i ultres que poden fer determinar un punt d’inflexió entre les forces polítiques que aposten per la democràcia i els drets humans i les que els qüestionen. En vista de les enquestes sembla que el Parlament Europeu es desplaçarà de manera dràstica cap a les dretes de tota naturalesa i, com ja comencem a intuir, també impactarà sobre la tradicional aliança entre socialistes, centredreta i liberals. Els moviments que es comencen a entreveure entre Von der Leyen i Meloni no fan intuir res de bo, ni per a Europa, ni per a la democràcia ni per a l’Estat de dret.

Molt està en joc i, no obstant, aquestes eleccions es tornaran a celebrar en clau nacional, mostrant a Brussel·les com una cosa llunyana i aliena, res més lluny de la realitat.