Política i control de mitjans
Llibertat de premsa
L’existència de mitjans d’informació plurals i la seva capacitat per fiscalitzar i criticar el poder polític són un requisit imprescindible dels sistemes liberals i una condició fonamental per al bon funcionament de la democràcia. Els ciutadans reben informació i estímuls polítics a través dels mitjans de comunicació i es formen una opinió al respecte. Primer va ser per mitjà de la premsa escrita, molta d’aquesta nascuda específicament com a premsa de partit – sense anar més lluny La Vanguardia, un dels diaris degans de la premsa espanyola, va sorgir com a "òrgan d’expressió d’una fracció del Partit Liberal de Barcelona"–, més endavant a través de la ràdio i després massivament amb la televisió. I tot i que els diaris es van desvincular dels partits i va sorgir una premsa independent, això no va implicar ni que abdiquessin de la defensa d’una línia editorial conforme a uns valors vinculats a les grans ideologies, confessions religioses o interessos empresarials, ni per part del poder polític la renúncia a exercir influència. Això alguna cosa que afecta no només a la premsa escrita, sinó també a la ràdio i a la televisió, l’expansió de la qual, a més, va donar lloc a Europa a l’aparició de grans corporacions de mitjans públics que haurien de ser neutrals, però que s’han acabat convertint en un camp de batalla partidista.
Des de principis del segle XXI, la digitalització massiva dels mitjans i l’aparició de les xarxes socials han comportat una pèrdua del monopoli que tenien els mitjans tradicionals en la selecció i transmissió de la informació i ara qualsevol individu o grup pot crear continguts i difondre’ls sense filtres malgrat que el nivell de veracitat dels mateixos resulta en molts casos qüestionable, la qual cosa és motiu de gran preocupació. Les democràcies es veuen amenaçades per la influència de la mentida en política i no són pocs els líders polítics que la utilitzen i se’n beneficien. Per això existeix un debat sobre quin ha de ser el paper dels poders públics davant aquestes pràctiques i si hi ha d’haver límits en relació amb la llibertat de premsa, que no deixa de ser una de les cares del dret fonamental de llibertat d’expressió i d’opinió.
En aquest context, i en particular arran de la publicació d’informacions que afecten la dona del president del Govern, diverses veus han reclamat una llei de mitjans. Podemos ha anunciat que ben aviat presentarà una proposta que pretén introduir un règim sancionador per a qui publiqui falsedats, més enllà del que ja contemplen els Codis Civil i Penal, així com mecanismes reparadors per qui es vegi afectat, i que a més imposarà límits a l’estructura de propietat dels mitjans –en particular a bancs, elèctriques i fons d’inversió–, fet que suposa una clara limitació a la llibertat d’empresa. De moment, ja ha presentat una proposta perquè es facin públics els interessos econòmics de les persones que exerceixen funcions de direcció, administració o creació de continguts en els mitjans de comunicació, cosa que suposa una clara vulneració del dret a la intimitat. Garantir la veracitat de la informació no ha d’implicar per part dels poders públics limitar drets i molt menys ha de ser una excusa per exercir més control i limitar el pluralisme, una cosa especialment perillosa si a més es dissenya justament en contra dels mitjans susceptibles de ser més crítics amb el poder.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
