La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Fonts jurídiques van assegurar ahir a la nit que la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) admetrà a tràmit la querella presentada per Alberto González Amador, parella sentimental d’Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, contra dos fiscals de Madrid. Celso Rodríguez Padrón, president del TSJM, el ponent de la querella, donarà llum verda, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, a la tramitació atesa la relació circumstanciada dels fets descrits, els quals presenten l’aparença d’un presumpte delicte de revelació de secrets d’un particular –presumptes delictes fiscals comesos per González Amador– per part de funcionari públic i d’accés, apoderament, utilització i difusió pública de dades personals en perjudici del seu titular (tots dos per part dels fiscals querellats).

La fiscal que havia de supervisar les actuacions d’aquesta querella, Almudena Lastra, fiscal superior de la Fiscalia del TSJM, va anunciar de seguida la seva abstenció, tenint en compte que es va negar, el 13 de març, a executar l’ordre del fiscal general de l’Estat, Álvaro García, de publicar un comunicat en el qual es resumien les actuacions fiscals –el cas no estava judicialitzat encara– en el procediment contra González Amador. El comunicat esmentat es va començar a fer públic parcialment la mitjanit d’aquell dimecres i es va difondre al complet el dijous 14.

A l’abstenir-se Lastra, la supervisió sobre la querella de González Amador va quedar a càrrec del tinent fiscal del TSJM, Carlos Ruiz de Alegría. El fiscal general de l’Estat també va anunciar la seva abstenció, ja que va participar en la tramitació del comunicat "maleït" publicat el dijous 14 de març, i va delegar en la seva número 2, la tinenta fiscal María Ángeles Sánchez Conde.

La querella va tocar per tanda a la fiscal del TSJM María de la O Silva, a qui la Sala Civil i Penal del TSJM, a la qual correspon decidir sobre l’admissió o no de la querella per iniciar les diligències d’investigació. La fiscal va estudiar l’assumpte i va demanar al TSJM que ordenés la diligència clau: que la fiscalia entregués tots els correus de què va disposar per al comunicat. El TSJM li va atorgar un termini breu.

La sorpresa

Però vet aquí que la línia de l’FGE ja estava fixada en un recurs ja presentat davant una denúncia per revelació de secret elevada a l’Audiència de Madrid pel Col·legi d’Advocats de Madrid. L’argument: no hi ha delicte de revelació de secret. La cap de la secretària tècnica de l’FGE, Ana León, d’una banda, i la tinenta fiscal Sánchez Conde, van intentar persuadir la fiscal Silva, a qui van citar. Silva va demanar al seu superior Ruiz de Alegría que l’acompanyés.

La sorpresa: els dos fiscals querellats –Julián Salto, a càrrec de la investigació dels delictes fiscals de González Amador, i la fiscal en cap de Madrid, Pilar Rodríguez– estaven esperant-los. Els "convidats" van expressar sentir-se incòmodes sota la pressió que suposava la presència dels dos companys sobre qui s’havien de pronunciar. I hi va haver sense els afectats dues reunions més per debatre. Amb una gran tensió.

Tant Silva com Ruiz Alegría, segons fonts jurídiques, van advertir que no es donava el més mínim marge per fer alguna diligència a fi d’elaborar un informe solvent sobre la querella, com la que havia proposat la fiscal. Mentrestant va vèncer el termini donat pel TSJM per entregar l’informe de la fiscal, que va sol·licitar una ampliació. La nova data: aquest dijous 25 d’abril. I davant la posició infranquejable d’aquí no hi ha delicte. Silva va invocar, doncs, la prerrogativa de convocar una junta de fiscals de sala del Tribunal Suprem per considerar improcedent l’ordre d’informar d’entrada contra l’admissió a tràmit de l’esmentada querella. Aquesta junta extraordinària, que en principi compta amb 28 fiscals, és la que es reunirà avui per discutir l’assumpte i després de sentir-la, havent-se abstingut l’FGE, la tinenta fiscal Sánchez Conde decidirà. La querella elaborada per l’advocat Gabriel Rodríguez Ramos analitza minut a minut la gènesi del "comunicat maleït" del 14 de març del 2024. En el relat s’omet deliberadament el fet que desencadena la intervenció d’Álvaro García amb tota la seva artilleria: la filtració d’un correu que va intentar manipular el cap de gabinet de la presidenta Díaz Ayuso.

En efecte, va ser Miguel Ángel Rodríguez qui va difondre dimecres 13, per "acabar" amb el cas, un correu intern en el qual la fiscalia es mostrava disposada a negociar un acord amb Carlos Neira, exinspector fiscal i advocat de González Amador. Semblava, doncs, que la iniciativa era de la fiscalia i no de Neira-González Amador. I Rodríguez afegia a mà que aquest acord l’havien aturat des de "a dalt" [de la fiscalia o les autoritats]. Aquest pacte en gestació per tancar els exercicis 2020 i 2021 incloïa acceptar pel nòvio d’Ayuso dos delictes de frau fiscal, falsedat, vuit mesos de presó i el pagament de 520.000 euros.

Filtració

El fiscal general de l’Estat va desatendre la prudent i coherent proposta de la fiscal superior de Madrid el dimecres 13 de març, que es disposava a publicar simplement que la filtració del correu feta per Rodríguez estava manipulada, no era veraç que la proposta de pacte procedís de la fiscalia. I punt. Per això Lastra es va apartar de l’orquestra de García i li va fer saber que no faria publicar un comunicat com el que volia el seu cap. Pel que sembla, aquest li va contestar per WhatsApp, ja que estava ocupat.

Notícies relacionades

Un finançament que no convenç

Aliança Catalana, el sobiranisme d’ultradreta

L’FGE va veure en la filtració del correu per part del cap de gabinet de Díaz Ayuso la patent de cors per "entrar a sac en el llaminer tema d’Ayuso", segons una font fiscal consultada. Cal entendre aquesta entrada en el context politicojudicial de la primera quinzena de març. El 21 de febrer s’aixecava el secret de les actuacions en el cas de les comissions per vendes de mascaretes de Koldo García, el secretari-xòfer-arreglador del llavors ministre José Luis Ábalos i plovien les notícies la primera quinzena de març. Fer aflorar el cas de les mascaretes del facturer-comissionista nòvio d’Ayuso, ¿es podia demanar més?

És probable que la desesperació de Rodríguez portés a filtrar el correu reservat de l’advocat de González Amador en el qual tergiversava la negociació amb el fiscal Salto, però es va convertir, de fet, en la pell de plàtan sobre la qual va relliscar el fiscal general Álvaro García, "entrant a sac" amb el seu comunicat, projectant l’ombra d’un dubte, ¿només un?, fins i tot, sobre la filtració de la primera notícia relacionada amb els delictes fiscals l’11 de març.