Hisenda va maniobrar per evitar la imputació del PP en el cas Bárcenas

En concret, el 12 de març del 2015 el cap de gabinet de Montoro, Felipe Martínez Rico, remet un e-mail al ministre amb les alternatives que creien tenir respecte a la possible implicació del PP en el cas: "Si es vol donar contingut en la resposta al jutge, el termini venç diumenge (però es podria sol·licitar una pròrroga, i es contestaria la setmana que ve); si es vol plantejar un conflicte de jurisdicció, el termini venç dilluns".

Després, Martínez Rico avisa el ministre que, "de moment, ja estan redactades les respostes fàcils (t’adjunto els textos): el que vol contestar aquest auxili, donant contingut a la petició del jutge (hi ha quota de delicte, per import de 220.000), i el que vol respondre la directora de l’Oficina Nacional d’Investigació del Frau ONIF (conflicte)". Al final, Hisenda va optar per considerar que el PP, com a organització política, no havia comès cap delicte fiscal. Va ser la llavors inspectora en cap de l’ONIF, Margarita García-Valdecasas, i no els funcionaris designats en Auxili Judicial que fins aquell moment estaven realitzant els informes, la que va contestar al jutge Ruz. L’alt càrrec havia rebutjat en un primer moment elaborar el treball que li havia reclamat Ruz, que es va veure obligat a reiterar la seva petició que es quantifiqués el valor de l’impost de societats i de l’IVA que havia d’abonar el PP.

Aquest diari ha pogut consultar el correu electrònic de Martínez Rico, així com altres que es van intercanviar els membres de la cúpula del Ministeri d’Hisenda, l’Agència Tributària i la Direcció General de Tributs entre 2013 i 2018, i que ara té en el seu poder el titular del Jutjat d’Instrucció número 2 de Tarragona. En els missatges, el que va ser cap de gabinet del ministre, Felipe Martínez Rico; el secretari general tècnic, David Mellado, i el director de l’Agència Tributària, Santiago Menéndez, comuniquen a Montoro les opcions que tenia Hisenda per exonerar la formació conservadora de qualsevol delicte fiscal en el cas de la caixa b del partit, que va instruir a l’Audiència Nacional el jutge Pablo Ruz.

Un milió en negre

Aquest magistrat havia descobert que la formació liderada llavors per Mariano Rajoy havia pagat en negre més d’un milió d’euros a l’empresa d’arquitectes Unifica per a la reforma de la seu del partit al madrileny carrer de Génova. I volia que els funcionaris d’Hisenda determinessin si aquesta despesa podia tenir implicacions penals contra el PP com a persona jurídica.

Notícies relacionades

Un finançament que no convenç

Aliança Catalana, el sobiranisme d’ultradreta

En aquell moment, la cúpula d’Hisenda sabia que la investigació judicial havia detectat "més d’1 milió d’entrades al partit i 1,6 milions de sortides o pagaments des del partit". I aquests alts càrrecs van alertar el "ministre" que "el jutge estava valorant un primer escrit d’Hisenda i que podria sol·licitar una altra vegada el càlcul de la quota". Com a resposta al magistrat, Martínez Rico relata a Montoro que podien "elevar un conflicte jurisdiccional a una sala especial. L’Advocacia ens transmet que el fiscal [Antonio Romeral] creu que no hi ha delicte, i que vol continuar investigant [un] possible delicte fiscal només d’Unifica, i que aquesta valoració coincideix amb la de l’Agència Tributària (AEAT)".

Aquests missatges de la cúpula d’Hisenda es van enviar després que Ruz hagués dictat el 25 de febrer del 2015 una providència en què encarregava als pèrits de l’Oficina Nacional d’Investigació del Frau (ONIF), organisme dependent d’Hisenda, que quantifiquessin el deute tributari del PP "amb la finalitat de determinar l’eventual responsabilitat que pogués afectar el Partit Popular per l’impost sobre societats del 2008 (...)", si no es consideressin exempts de tributació els pagaments en b que havien sigut descoberts amb els papers de Bárcenas.