La fiscalia manté la seva petició de 3,1 milions d’euros per l’1-O

La fiscalia davant el Tribunal de Comptes no considera que la responsabilitat comptable que exigeix per l’1-O i l’acció exterior del Govern hagi canviat i en les seves conclusions continua sol·licitant que la Generalitat sigui compensada amb 3,1 milions d’euros, la quantitat que va fixar després de la celebració de la vista amb què fa una mica més d’un any es va preparar la prova del judici. Aquesta és la suma amb què el fiscal en cap Manuel Martín-Granizo demana al tribunal que condemni a reposar l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, el president d’ERC, Oriol Junqueras, i 33 demandats més.

L’acusació que exerceix Societat Civil Catalana va fer el mateix la setmana passada i va mantenir la seva reclamació de 5,3 milions d’euros, informen a EL PERIÓDICO fonts jurídiques. Ara ha arribat el torn de les defenses per defensar-se de l’acusació de responsabilitat comptable. La consellera encarregada de jutjar aquestes actuacions, Elena Hernáez, tenia intenció de donar a conèixer la seva sentència en un termini de 20 dies una vegada que estiguessin en el seu poder les conclusions de totes les parts.

Quantitat sense modificar

Notícies relacionades

El Suprem rebutja la intenció del jutge Peinado d’imputar Bolaños en el cas Begoña al no apreciar cap indici de delicte

ERC exigirà un mínim de 50 militants i un 3% d’avals per constituir-se en corrent intern

Les quantitats reclamades pel ministeri públic són 883.695 per les despeses del referèndum, que és la xifra obtinguda de restar els 336.143 euros de la campanya Civisme –que Martín-Granizo va excloure fa més d’un any– als 1.219.838 que va suposar la consulta il·legal. Per les despeses d’acció exterior la quantitat reclamada no s’ha modificat mai, així que el fiscal continua exigint els 2.209.503 inicials. Tot això suma un total de 3,1 milions.

Els demandats van haver d’aportar 5,4 milions com a fiança, després que es fes una liquidació provisional, quantitat que va ser avalada per l’Institut Català de Finances. S’hi suma la promulgació de la llei d’amnistia, que el ministeri públic, que es va oposar a la suspensió del procediment, esmenta en el seu escrit de conclusions.