Sánchez busca suports a Europa per reconèixer l’Estat palestí

Pedro Sánchez escurça cada vegada més el seu horitzó temporal per al reconeixement de l’Estat palestí. En un primer moment, després de l’esclat de la guerra a Gaza, el president del Govern va defensar que un gest d’aquest tipus s’hauria de portar a terme de manera consensuada amb la resta de la UE. Després, a finals de novembre, des del lloc fronterer de Rafah, a Egipte, va deixar clar que, si els socis comunitaris no actuaven, Espanya ho faria unilateralment. El mes passat, durant un míting del PSOE a Bilbao, va anunciar que el reconeixement es portaria a terme en "aquesta legislatura". És a dir, abans del final del 2027. Però, només tres setmanes més tard, va tornar a trepitjar l’accelerador. El Govern, va explicar en una conversa informal amb els periodistes que l’acompanyaven a un viatge oficial al Pròxim Orient, farà el pas abans d’aquest estiu.

El cap de l’Executiu busca ara amb altres líders europeus el moment més oportú. Els seus col·laboradors expliquen que serà quan el reconeixement pugui contribuir en gran manera a la pau entre Palestina i Israel, que va tenir una resposta als "atemptats terroristes de Hamàs" del 7 d’octubre, segons Sánchez, "absolutament desproporcionada", al "tirar per terra dècades de dret internacional humanitari". Davant les tesis d’altres membres de la UE, que consideren que el reconeixement de l’Estat palestí ha de ser conseqüència d’un procés de pau, el president afirma que s’ha de donar abans, perquè exercirà de catalitzador de la mateixa pau.

El perquè de les destinacions

Amb aquest plantejament, Sánchez, que fa dues setmanes va subscriure un compromís amb Irlanda, Eslovènia i Malta, comença avui els contactes amb altres països del continent proclius al gest diplomàtic. Després d’un sopar informal ahir a Varsòvia amb alguns dels seus homòlegs, oficiat pel president del Consell Europeu, Charles Michel, el cap de l’Executiu es desplaça avui a Oslo i Dublín, on es veurà amb Jonas Gahr Støre i Simon Harris. Dilluns rebrà a Madrid el nou primer ministre de Portugal, Luís Montenegro. Dimarts viatjarà a Eslovènia per reunir-se amb Robert Golob. I més tard es veurà, també a Brussel·les, amb el primer ministre de Bèlgica, Alexander de Croo, que en aquest semestre ha assumit la presidència de torn del Consell de la UE.

Notícies relacionades

El president que dirigirà la seva autòpsia

Receptes per "regenerar" la democràcia

En lloc de viatjar a països renuents o directament contraris al reconeixement de l’Estat palestí, Sánchez ha optat per destinacions amb què té més sintonia en aquest assumpte sensible. Els seus col·laboradors ofereixen dos motius diferents. Primer, perquè optar pel primer plantejament suposaria una pèrdua de temps: una simple escenificació sense cap recorregut. I, després, perquè assenyalen que hi ha un conjunt important d’estats europeus, que eviten esmentar, que esperen que Espanya i d’altres facin el pas per sumar-s’hi després.

La qüestió és quan tindrà lloc el reconeixement per part del Govern de Sánchez, a través d’un acord del Consell de Ministres que posteriorment es portarà a debat al Congrés dels Diputats. Fonts de la Moncloa expliquen que el moment obeirà tant a factors intraeuropeus com externs. El Consell de Seguretat ja ha començat a debatre el reconeixement de Palestina com a membre de ple dret de les Nacions Unides, però el probable veto dels EUA plana sobre tot aquest procés.