José María Lassalle: "Hem de treballar perquè les màquines ens necessitin més del que nosaltres les necessitarem"

El que al principi semblava ciència-ficció, s’ha fet realitat. El món està sortint dels seus eixos de gravetat i s’encamina a una nova civilització marcada per la IA. ¿Com conviurem com a espècie amb una alteritat artificial? Sobre això escriu José María Lassalle en Civilización artificial (Arpa), on reflexiona com afrontar el "dilema Frankenstein". Quan els avenços tecnològics aconsegueixin posar en circulació una rèplica més eficient del cervell humà, ¿com ens relacionarem amb ella? ¿De dalt a baix? ¿De tu a tu?

En l’assaig pronostica l’arribada de la "IA forta" l’any 2050, un futur marcat per les IA-cràcies i la disputa entre dos models diferents: un de basat en el "calvinisme de silici" americà i l’altre, el xinès, amb una perspectiva confuciana que barreja despotisme i consumisme.

Els xinesos s’han proposat desenvolupar una consciència sintètica que competeixi amb la humana i arribar a l’hegemonia política mundial en aquesta data. Els nord-americans també. La diferència entre els dos és que als EUA aquesta carrera està moguda per l’egoisme dels líders de les GAFAM (Google, Apple, Facebook, Amazon i Microsoft) en comparació amb el model xinès, en què el coneixement està monopolitzat per l’Estat i el mandarinat intel·lectual que és el Partit Comunista.

¿Qui va per davant?

La Xina, per la capacitat de disciplinar l’esforç en innovació. Perquè per als xinesos el coneixement és el poder, mentre que per als nord-americans el coneixement és poder. Identificar el coneixement amb el poder i no com una eina del poder dona als xinesos un avantatge competitiu en una societat acostumada a obeir, mentre que la nord-americana està acostumada a obeir a través del consum. No sé si la Xina serà capaç de mantenir durant els pròxims 20 o 30 anys aquest avantatge.

Afirma que aquesta carrera és igual de transcendent que la que van disputar els EUA i la Unió Soviètica per la bomba nuclear, amb la diferència que pots acumular ogives nuclears i no utilitzar-les, mentre que la IA no es concep com una cosa que pugui no ser utilitzada.

La IA és una voluntat de poder que busca que en les decisions que es prenguin en relació amb ella no hi hagi defectes, imperfeccions ni errors. Tant en l’àmbit de les empreses que competeixen en béns i serveis com en els exèrcits, com estem veient amb les armes autònomes que s’estan posant a prova a Gaza i Ucraïna. La IA també serveix per salvaguardar un ordre polític que no es veu alterat perquè la pau social és respectada, ja sigui als supermercats dels EUA o en la mobilitat a les grans ciutats xineses.

¿I Europa?

Europa és el camp de batalla, la peça més buscada, i això és el que en el fons es dilucida a Ucraïna. Europa és l’espai més desitjat per una superpotència: un territori de 500 milions de ciutadans amb una capacitat global d’interpretació del món i uns nivells de renda, educació i complexitat cultural que continuen sent inèdits.

Existeix un poderós corrent antipantalles preocupat pel seu efecte en la infància. Però, si ens espera un futur configurat per la IA i donem l’esquena a la tecnologia, la bretxa digital podria convertir-se en falla, ¿no?

Tinc dues filles de 10 anys a les quals he mantingut apartades prudencialment de les pantalles. Fa poc les vaig portar a veure una obra de Calderón de la Barca i durant dues hores es van veure absorbides per la màgia del barroc, i això no ho haurien pogut fer si no haguessin crescut distanciades de les pantalles. En la mesura que siguem capaços d’emancipar-nos-en i refugiar-nos en el cos i la corporeïtat del llibre, tindrem un avantatge competitiu sobre la IA. Qui estigui en aquest punt tindrà una oportunitat de no ser substituït per ella i liderar el que la IA pugui oferir.

També reivindica la culpa.

La culpa és comprendre el mal moral i és el que alimenta la responsabilitat. Per això no crec que sigui suficient l’ètica cívica per controlar els riscos de la IA. La identitat humana s’està transformant. L’ésser humà pot obrir-se a l’experiència de ser un creador amb majúscules, o Homo deus. Hem de treballar perquè les màquines ens necessitin més del que nosaltres els necessitarem a elles.

L’any passat, una ordre executiva va atribuir a l’inquilí de la Casa Blanca l’estatus d’AI Commander in Chief. ¿Què passarà si guanya Trump?

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

Tindrem un problema sobre un altre problema. Només si continua Biden es podrà impulsar una legislació que apliqui el control sobre els monopolis de les grans tecnològiques. Qui controli les dades i les hegemonitzi tindrà una capacitat de poder monetitzable amb una influència política extraordinària. La salvaguarda de la competència s’ha fet imprescindible.

¿Tan difícil és regular? En el seu assaig parla del ressorgir del moviment antitrust, liderat per Lina Khan, la jove presidenta de la Federal Trade Commission.

Per regular les grans corporacions tecnològiques fa falta una arquitectura legal complexa. Quan el capitalisme industrial va posar de manifest que els monopolis sobre l’acer, el petroli, els ferrocarrils i la banca comprometien la democràcia, la democràcia es va defensar aprovant les lleis antimonopoli. Ara hem d’estar a l’altura del mateix repte. El consum dels béns i serveis que ofereixen les grans tecnològiques no perjudica el consumidor, sinó que el beneficia, però sí que el perjudica com a ciutadà. I això cal organitzar-ho molt bé en termes legals. És una lluita entre el dret i la tècnica. És un debat absolutament terrible, distòpic, però fascinant alhora; és un repte per a la llibertat.