Hisenda refreda la via d’ERC per a l’IRPF i aposta per una reforma integral

Es tracta d’un afany personal de la vicepresidenta primera, María Jesús Montero, que pretén deixar encarrilada la renovació del sistema de finançament abans de deixar el Govern per ser la candidata del PSOE a les eleccions andaluses. En el seu equip asseguren que ja tenen construït l’"esquelet" de la seva proposta. Per a això, des de l’Executiu reconeixen que "qualsevol proposta de model de finançament ha de tenir consens".

Això implica que, a més de la bilateralitat amb la Generalitat o un hipotètic acord amb els republicans, un salt així haurà de ser aprovat de manera multilateral en el si del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF).

El discurs del "greuge" que s’agita des de les comunitats governades pel PP davant el compromís entre el Govern i la Generalitat per al finançament singular, sobretot a Andalusia davant el seu horitzó electoral, pes en la candidatura de Montero. No en va, han endurit el seu discurs per confrontar contra la "quota" que associen les pretensions tant d’ERC com de Junts.

"La quota catalana no la compartim i el PSOE mai ha dit que aquest sigui el model", conclouen els socialistes. La seva intenció passa per un model que beneficiï totes les comunitats autònomes i que compatibilitzi singularitats amb solidaritat. Es tractaria de capgirar aquest debat per convertir-lo en un model que generalitzi l’augment de recursos a les comunitats més mal finançades. Com es va fer amb la quitació del deute, pactat amb ERC i que després es va estendre a la resta de comunitats.

Des d’Hisenda, però, reconeixen que no estan trobant un interlocutor a Génova per abordar aquesta reforma i que dins del PP no hi ha consens entre els líders territorials per a una proposta comuna. L’Executiu havia fingit amb tirar la tovallola davant la falta de consens i havia rebutjat prendre la iniciativa sense abans arribar a un preacord entre els dos principals partits. El seu comodí és que l’alternativa que posin sobre la taula sedueixi els socis i presidents autonòmics per obligar el PP a posicionar-se i que una hipotètica negativa suposi renunciar a una millora del finançament. "Si el model que plantegem rep suports, hauran de pensar-s’ho", confien en la Moncloa.

Pressupostos condicionats

El president del Govern va transmetre als empresaris catalans la pretensió de presentar aquesta proposta abans de final d’any, però a Hisenda són més cauts amb el calendari, a l’espera de com evolucionin les converses amb els grups parlamentaris i els territoris. Per a ERC és un requisit indispensable avançar en el compromís sobre el finançament singular, que va pactar a canvi de la investidura de Salvador Illa, per asseure’s a negociar els Pressupostos Generals de 2026.

El líder d’ERC, Oriol Junqueras, avisava en una entrevista amb EL PERIÓDICO que "tenim tota la predisposició i voluntat d’arribar a acords en matèria pressupostària, però és imprescindible que els Pressupostos siguin bons i, perquè siguin bons, fa falta model de finançament i recaptació de l’IRPF". La proposta de finançament és urgent, doncs, per encaixar l’acord per al finançament singular de Catalunya pactat amb ERC i aplanar el seu suport als comptes públics.

Resistència a l’ordinalitat

Notícies relacionades

El PP allunyala idea d’un ‘superdiumenge’ autonòmic

Alma Ezcurra: "El problema és quan la gent del barri se sent estranya a casa seva"

El Govern també pressiona en aquest sentit i recentment el Parlament ha convalidat un decret amb rang de llei per enfortir la hisenda catalana de cara a la pretensió de recaptar tots els impostos, començant per l’IRPF, en el marc del finançament singular. En el debat de política general també es van aprovar diverses resolucions instant el Govern central a fer passos i agilitzar les reformes necessàries per a finançament català.

En l’Executiu posen el focus en alguns dels principis de l’acord segellat al juliol amb la Generalitat, com és el cas de la "suficiència financera", perquè siguin totes les comunitats autònomes les que rebin més recursos, o l’equilibri entre compaginar el marc bilateral amb el multilateral. El que eviten comentar i deixen en suspens és el principi d’ordinalitat, perquè les comunitats que més aporten no baixin de posició en el rànquing de la quantitat que reben. Una qüestió que tant per a ERC com per al PSC s’ha d’incloure en el nou model.