Amb Franco hem topat
Juan Carlos, entonces príncipe, y el dictador Franco, en un desfile militar en junio de 1971. /
Deu ser cosa del canvi climàtic. O del canvi d’horari. O de la primavera. Potser algun virus que circula pels despatxos dels estrategs polítics de la (ultra) dreta. Tot i que tampoc descartem una sortida massiva de l’armari al crit de ¡sense complexos!, però sens dubte això no és normal. Si habitualment era l’esquerra la que, quan s’acostaven eleccions, se les enginyava per desenterrar la mòmia de Franco; ara, sorprenentment, és el Partit Popular el que ha servit amb safata aquest argument, que pot mobilitzar els seus rivals. Segur que hi haurà politòlegs, gurus de la demoscòpia i fins i tot historiadors amb molt més coneixement de la matèria, que discrepin i assegurin que el record de la dictadura ja no mou vots. O consciències.
Però jo, sincerament, em nego a creure que de la nit al dia molta gent pugui empassar-se, com si tal cosa, la humiliació i la insolència que suposen les lleis d’involució de la memòria democràtica que s’han aprovat a Aragó, Castella i Lleó i el País Valencià, amb el cinisme afegit d’apel·lar a la concòrdia. A la resta d’Europa deuen estar al·lucinant i recordant allò de l’"Spain is diferent".
Perquè la veritat és que el matrimoni de conveniència del PP amb Vox, per agafar un bon tros de poder territorial, no sembla haver domesticat els aguerrits patriotes del color verd, sinó que més aviat ha asilvestrado el discurs d’un partit que abans-d’ahir es conjurava per conquerir el centre. Vist el panorama, i convençut que les ferides mal curades acaben en gangrena, em permeto recomanar l’oportuníssima publicació d’El abismo del olvido, l’última novel·la gràfica de Paco Roca, en col·laboració amb el periodista Rodrigo Terrasa. Si algú creu que el còmic no pot remoure consciències, que el llegeixi i després em truqui. De moment, deixo anotades, per als negacionistes d’obrir les fosses amb restes de represaliats, les frases escrites en un parell de vinyetes: "L’oblit és l’abisme que separa la vida de la mort. Recordar és portar de tornada els que ja no hi són". Tampoc és tan difícil d’entendre.
