El PP inicia la seva estratègia per portar l’amnistia davant Europa

Si alguna cosa té el PP en aquesta legislatura és la majoria absoluta al Senat i un gran poder autonòmic. Avui faran els valer tots dos en la Comissió General de Comunitats Autònomes on aprovarà un informe en què denuncien que l’amnistia estableix un "precedent perillós" per a l’Estat autonòmic davant futurs "actes insurreccionals". El text, tot i que no és vinculant, acompanyarà la norma durant la resta de la tramitació i arribarà fins al TC quan el PP recorri la llei.

Set presidents

Hi haurà set presidents autonòmics del PP presents per mostrar el rebuig de la seva formació, amb Isabel Díaz Ayuso al capdavant. No obstant, hi haurà cinc baixes, entre elles les dels presidents de Galícia i Andalusia, Alfonso Rueda i Juanma Moreno, respectivament. Tampoc hi seran els tres presidents socialistes. Qui sí que hi acudirà, com ja va fer fa sis mesos, és el president de la Generalitat, Pere Aragonès, per "trolejar el PP".

El PSOE, ERC i Junts defensaran els seus vots particulars davant l’informe del PP. Les tres formacions defensen la constitucionalitat i conveniència de l’amnistia.

Entre les 26 pàgines de l’informe, els populars insisteixen que l’amnistia no està recollida a la Constitució i que, per tant, la llei actual és una "reforma encoberta" de la Carta Magna. Aquest argument és la base sobre la qual el PP aprovarà dimecres un escrit en el ple del Senat demanant al Congrés que retiri la norma, ja que li usurpa competència. D’una altra manera, portaran el conflicte entre les dues institucions fins al Tribunal Constitucional. No obstant, la resposta del tribunal de garanties trigarà entre tres i cinc mesos pel que arribarà quan la llei ja hagi sigut aprovada.

Aquest mateix argument ja el van utilitzar fa gairebé 20 anys, quan van recórrer la llei de matrimoni homosexual i el TC el va rebutjar. En la sentència del 2012 va aclarir que una llei pot ser constitucional o no, però que "el que no és possible és parlar d’alteració de la Constitució en el sentit de modificació del seu contingut normatiu, ja que qualsevol contradicció entre un enunciat legal i un altre de constitucional se salda amb la declaració d’inconstitucionalitat del primer".

És a dir, va deixar ben clar que si un text és inconstitucional serà derogat, però en cap cas modificaria la Constitució.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Cinc (insòlits) dies d’abril

El veto parlamentari

Finalment, posaran en marxa el tercer dels rebutjos, el de la via parlamentària, quan registrin la seva esmena a la llei amb l’objectiu de vetar-la. A falta que el PP es decideixi per rebutjar la norma directament o modificar-la per deixar-la sense efecte, demà acaba el termini perquè registrin la iniciativa amb què tombar la norma a la Cambra Alta. Novament, aquest moviment serà simbòlic.