El jutge, la fiscal i Mónica Oltra

"La Justícia per a mi es dona en aquell ordre social sota la protecció de qui pot progressar en la recerca de la veritat". Hans Kelsen. ¿Què és la Justícia?

El jutge Vicente Ríos, titular del jutjat d’instrucció número 15 de València, ha fet un esforç lloable en una interlocutòria de 96 pàgines, no molt freqüent, ja que no es tracta d’una sentència, per completar el puzle del cas de Mónica Oltra i uns altres 15 funcionaris del País Valencià, i dictar el passat 1 d’abril el sobreseïment provisional –com s’ha de fer ja que sempre poden sorgir fets nous– de la causa.

Ríos ha volgut trobar la veritat. ¿Quina veritat? Si era cert que la llavors vicepresidenta del País Valencià i responsable de la conselleria d’Igualtat i els seus 15 col·laboradors van teixir una xarxa de maniobres institucionals per protegir el seu exmarit, l’educador Luis Ramírez Ricardi, perseguit llavors per presumpte delicte d’abús sexual d’una menor, Maite Tanco, en un centre de menors privat però dependent de la Generalitat.

Les campanes van doblar per Mónica Oltra el 9 de juny del 2022, quan la fiscal superior del Tribunal Superior de Justícia de el País Valencià Teresa Gisbert (València, 1957), va elevar el seu informe en el qual apreciava una sèrie de delictes presumptament comesos per la vicepresidenta i el seu departament després del coneixement dels fets.

La fiscal, associada a la Unió Progressista de Fiscals (UPF) –que ha ascendit a fiscal de Sala de Menors en el Tribunal de Suprem el març del 2024– va recolzar doncs la mateixa exposició raonada del jutge Ríos, qui necessitava citar a Oltra com a investigada a fi de tenir una idea sobre el presumpte encobriment. I ja que es tractava de la vicepresidenta, és a dir, d’un càrrec aforat, processalment havia d’intervenir el Tribunal Superior de el País Valencià.

Gisbert va conjecturar al seu informe amb què al llarg de l’exposició raonada del jutge "es va seguir a la Conselleria d’Igualtat, una idea directora d’ocultar els fets i, quan van sortir a la llum, la finalitat de desacreditar la víctima i desvirtuar el seu testimoni, negant la seva credibilitat".

La fiscal Gisbert precisava: "Idea directriu que va suposar, indiciàriament, una ordre verbal de l’Honorable Sra. Oltra, superior jeràrquica de tots els funcionaris investigats i dirigida als mateixos en el sentit que actuessin incoant una informació paral·lela a la judicial per tal de desvirtuar la credibilitat de la menor. No d’una altra manera s’explica el comportament dels mateixos, ocultant i desacreditant. Suposa un pla preestablert. És evident que aquesta ordre no va ser escrita, atesa la seva flagrant il·legalitat, sinó verbal. I fort indici que l’esmentada ordre va ser emesa per l’aforada és que tots els que van intervenir en els fets van mantenir la mateixa versió exculpatòria de la Conselleria d’Igualtat".

En la seva interlocutòria de l’1 d’abril, el jutge Ríos fa un relat de la seva peripècia d’investigació durant gairebé tres anys i considera que les conjectures no tenien base: no existeix cap prova sobre aquesta presumpta ordre amb què especulava la fiscal Gisbert, ni sobre la sospitosa conducta que van mantenir els funcionaris imputats durant les diligències orientades a descobrir l’operació de cover up. Un zero.

El jutge treballa sobre l’exposició de les conjectures que l’acusació particular de la llavors menor que patís els abusos sexuals (ja és sentència ferma que els abusos van existir i el seu responsable, l’exmarit d’Oltra, compleix pena de presó) i les desmunti una per una.

Moltes d’aquestes elucubracions van ser hàbilment presentats en la causa per l’acusació popular de l’activista d’extrema dreta Cristina Seguí i l’acusació particular de la menor. La batalla va ser acarnissada. Vox va apostar estratègicament per acabar amb Oltra com un primer pas per recuperar per a la dreta i l’extrema dreta (PP i Vox) el govern de la Generalitat valenciana des de juny del 2022, al cobrar-se el cap d’Oltra, el símbol de la llarga lluita per desallotjar el PP del seu gran feu.

Oltra, sota pressió de propis i aliens, en la seva pròpia coalició política i pel president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig, secretari general del Partit Socialista valencià, va haver de dimitir, malgrat rebutjar totes les conjectures com a falses.

Activitat espúria

Notícies relacionades

El president que dirigirà la seva autòpsia

Receptes per "regenerar" la democràcia

El jutge Ríos s’ha resistit a ser instrument del lawfare. Aquesta activitat espúria va anar a càrrec de l’acusació popular i la particular. Els professionals de l’acció popular han copat l’escena. En la mesura que Espanya s’ha convertit en un Estat Judicial virtual, on es desenvolupa l’ajust entre els partits polítics, l’acció popular ha conegut una perversió.

L’anell criminal del lawfare contra Monica Oltra no està col·locat al puzle: es tracta dels interessos espuris de naturalesa empresarial i d’alta judicatura que han intervingut, interessos afectats per la política sanitària de la vicepresidenta de la Generalitat valenciana.