Els pactes d’ERC i Junts amb el PSC

Peça clau dels pressupostos.

Sense el PSC, el Govern d’Aragonès no hauria aconseguit aprovar els pressupostos del 2023. A costa, això sí, de cedir i acceptar la construcció de la B-40 entre Sabadell i Terrassa. L’acord econòmic es va reeditar per a aquest any, malgrat que finalment els comptes van descarrilar pel pols dels Comuns contra el Hard Rock que va ser el detonant de l’avanç electoral. Tot i que ERC no tenia a principis de legislatura cap intenció de tancar amb Illa la llei estrella de la gestió d’un Govern, el divorci amb Junts l’octubre del 2022 va fer saltar pels aires aquesta línia vermella. Els socialistes catalans van aprofitar aquesta esquerda per tal de guanyar centralitat i pactar a conveniència amb els uns i amb els altres. Al seu torn, els republicans s’han consolidat des del 2020 com a socis de Sánchez per aprovar els comptes estatals, cosa que no passarà aquesta vegada perquè el president del Govern espanyol ha renunciat a presentar-los després de la precipitació de les eleccions a Catalunya.

La investidura de Sánchez i l’amnistia.

Tot i que no hagi sigut directament amb el PSC, l’aprovació de l’amnistia com a contrapartida a la investidura de Pedro Sánchez és paradigmàtica de com ERC i Junts s’han situat en una tessitura negociadora amb els socialistes. Fins al punt que les dues formacions competeixen per qui aconsegueix treure més profit dels seus pactes amb el PSOE, sigui per atribuir-se la paternitat de la llei que té per objectiu exonerar les causes del procés, sigui amb el futur debat sobre la reforma del finançament, amb el traspàs de competències com Rodalies o immigració o sobre la promoció de l’oficialitat del català al Parlament Europeu, per ara totes a mig camí o, directament, al pap. El gran punt d’inflexió es va produir quan Carles Puigdemont va donar el seu sí a facilitar que Sánchez fos president després d’anys de recriminar als republicans els seus pactes amb el PSOE.

La ruptura de blocs a la Diputació de Barcelona.

La Diputació de Barcelona va ser un dels primers escenaris on es van esquerdar els blocs. El 2019 va doldre especialment en les files republicanes que Junts tanqués un pacte amb el PSC perquè l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, la presidís en lloc de remar a favor d’un pacte perquè la presidís un dirigent d’ERC. El 2023 es va produir el gir i, malgrat que inicialment el pla dels socialistes era reeditar l’aliança amb Junts, la jugada amb què el PSC va arrabassar l’alcaldia de Barcelona a Xavier Trias va provocar que els postconvergents es fessin enrere i el partit d’Illa pactés el comandament de la institució amb ERC, Comuns i díscols de Junts. Els republicans encara van anar més enllà i van teixir acords amb el PSC per presidir les diputacions de Tarragona i de Lleida, mentre que la de Girona és l’única en la qual els dos partits independentistes van aconseguir un acord.

Foc creuat en els municipis.

Els pactes postmunicipals de l’any passat van donar compte del foc creuat obert entre ERC i Junts per arrabassar-se poder municipal. L’acord pactat a Roses entre el PSC i Junts per fer fora Esquerra va ser el més matiner. Aquesta només va ser la primera jugada, ja que socialistes i postconvergents es van aliar també a l’Ametlla de Mar i la Bisbal d’Empordà, mentre ERC feia el mateix a Tortosa, Masquefa, Les Borges Blanques, Tàrrega i Montblanc. També a Barcelona hi ha hagut ball del PSC amb els uns i amb els altres. En la seva arrencada com a alcalde, Jaume Collboni va explorar un acord amb Xavier Trias, mentre que abans de la convocatòria de les eleccions catalanes del 12 de maig tenia encarrilat un pacte de govern amb ERC que ara està sense resoldre malgrat que té un acord de pressupostos amb els republicans.

El Parlament: un ring per al Govern en minoria.

Notícies relacionades

El president que dirigirà la seva autòpsia

Receptes per "regenerar" la democràcia

La legislatura va arrencar amb un pacte a tres bandes per renovar els principals organismes estatuaris que depenen del Parlament. Així doncs, ERC, el PSC i Junts van acordar la composició de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), la Sindicatura de Comptes, la Sindicatura de Greuges, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades. Més emblemàtic va ser encara el pacte a quatre –també amb els Comuns– per aprovar la llei per blindar el català com a llengua vehicular a l’escola. Però amb la ruptura del Govern d’ERC i Junts l’octubre del 2022, el Parlament es va convertir en un ring per al Govern en minoria de Pere Aragonès.

Malgrat que els republicans han pactat pressupostos amb el PSC –i els de Gabriel Rufián han fet el mateix al Congrés–, ha sigut una constant la suma dels socialistes i Junts per frenar o condicionar de manera significativa iniciatives de l’Executiu. Va passar amb la llei del pla estadístic, la primera clatellada que es va emportar Aragonès després de la sortida de Junts del Govern, que va ser tombada malgrat que havia sigut elaborada per l’exconseller Jaume Giró. Socialistes i postconvergents es van imposar perquè s’aprovés una llei perquè els ajuntaments puguin impulsar desnonaments de pisos de grans tenidors en 30 dies i per modificar per la via urgent el fons de transició nuclear. Els dos partits també han obligat el Govern a rectificar decrets com el de la gestió de la sequera. En el passat debat de política general, el Govern va perdre més de la meitat de votacions.