Collboni, alcalde estireganyós

Un alcalde té més comandament a la plaça que el president de la Generalitat o el del Govern. Per començar, és alcalde automàticament si encapçala la llista més votada i ningú aconsegueix més suports. Dirigeix l’executiu i presideix el ple municipal (és Sánchez i Francina Armengol). I en molts casos decideix sol. Necessita l’aprovació del ple per als pressupostos, però també pot recórrer a la moció de confiança, i si la perd, però després ningú durant un mes aconsegueix cap altra majoria, els pressupostos passen.

És el que ahir va fer Collboni, que només va tenir els vots del seu grup, i els d’ERC (15 regidors), però hi van votar en contra els altres 26. Però un alcalde alternatiu és impossible. Els de Trias mai votaran Colau i els Comuns no ho faran per Trias. "Fins ara hem governat només amb 10 regidors, però hem governat. El 2 de maig continuarem amb 10 regidors, però amb pressupost, el dipòsit de gasolina ple amb 3.800 milions. I volem un pacte municipal més ampli", diuen mitjans pròxims a l’alcaldia.

¿Amb ERC que ja ha votat els pressupostos? Ja es veurà perquè hi ha eleccions catalanes. Però aquest és l’esquema. Governar amb ERC (15 regidors entre tots dos) i després buscar pactes amb els Comuns, o amb Junts –els dos altres grups amb més regidors–, en funció de les circumstàncies. Collboni no volia d’entrada una coalició amb Colau perquè l’exalcaldessa va optar per dividir Barcelona entre progressistes (els seus) i la resta, mentre que ell vol ser, sempre que pugui, un alcalde de diàleg i de pactes. Creu, com Maragall, que Barcelona necessita grans consensos per a grans projectes. I se sent lliure. Colau el va cessar de tinent d’alcaldia el 2017, quan el PSC va recolzar el 155, i ara ell vol deixar clar que l’era Colau ja és història.

I no li agrada una coalició amb Junts –no se sap qui manarà quan Trias se’n vagi– ni el que farà Puigdemont. L’alcalde va tremolar quan Josep Rius, un regidor molt pròxim a Puigdemont, va proposar multar totes les empreses que se’n van anar de Catalunya i que es neguin a tornar. No, això també divideix, i sense cap benefici. Però sap que necessitarà Junts per canviar la norma del 30% d’habitatges socials de Colau que sona progre, però que ha sigut un fracàs.

Collboni és estireganyós, no té por de jugar fort i des de fa anys vol ser alcalde. En una conferència recent va dir que estava content perquè tenia la millor feina del món a la millor ciutat del món. I, retòrica a part, s’ho creu. El 2014 va deixar els seus càrrecs en el PSC per presentar-se a les primàries a l’alcaldia. I ho va fer enfrontant-se a Carmen de Andres, una regidora hàbil que va quedar segona; a Laia Bonet, que ara és la seva mà dreta; a Jordi Martí, que després va fitxar per Colau, i a Rocío Martinez-Sempere, avui directora de la fundació Felipe González. Després es va empassar l’expulsió de Colau el 2017 per tornar a pactar amb ella després de les eleccions del 2019.

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

I quan el 2023 es va quedar amb 10 regidors davant els 11 de Trias ho tenia molt difícil, però no va desistir. I al final va sortir elegit amb els vots del PP (no volien una alcaldia Junts-ERC) i els dels Comuns, per als quals Trias era la dreta. Una conjunció molt estranya. Tant que el dia de la votació Trias va entrar com a alcalde i Collboni tenia dubtes. Sirera consultava amb Feijóo i dos o tres regidors dels Comuns podien abstenir-se. Llavors no sortia.

El 2014 li vaig preguntar per què es ficava en l’embolic de les primàries si perdria. Em va respondre: "Seré alcalde... algun dia". Té 54 anys, aspira a dos mandats i pensa que Pasqual Maragall va ser un gran alcalde perquè es va fixar metes ambicioses i va fer del pacte i el diàleg el seu mètode de treball. Collboni és estireganyós i coneix l’ajuntament. I, compte, té equip.