Ortuzar, l’home clau

Tal com s’havia previst, l’estabilitat sembla garantida a Euskadi. El PNB continua sent el primer partit –ha guanyat les eleccions per 370.000 vots contra 341.000 de Bildu– i tot i que ha baixat de 31 a 27 escons (els mateixos que tenen els d’Otegi i Otxandiano), el previsible pacte amb el PSE (que puja de 10 a 12 diputats) suma 39 escons, un per sobre de la majoria absoluta de 38.

A més, aquesta ja experimentada coalició de govern entre el PNB i el PSE és la preferida, segons totes les enquestes, per la majoria d’electors. Bastant per sobre dels partidaris d’un pacte nacionalista PNB-Bildu que tindria 54 escons (el 72% del parlament) que no es produirà. El màxim domini del nacionalisme en totes les legislatures basques no serà tampoc un factor d’inestabilitat perquè tant el PNB com Bildu no prioritzen la independència, que té un suport de només el 23%, contra el 38%. Després de la desaparició d’ETA i el fracàs del pla Ibarretxe, Euskadi sembla doncs raonablement satisfeta amb el concert econòmic i aspira, això sí, a una millora pactada de l’autogovern. La relació amb el govern de Madrid tampoc sembla doncs que hagi de patir grans sotracs.

Hi ha hagut, sí, estabilitat, però també un canvi polític rellevant. Per primera vegada Bildu, que puja sis escons, empata en diputats amb el PNB perquè les tres províncies tenen els mateixos escons (25) i Bildu ha guanyat a Guipúscoa i Àlaba, amb menys electors que Biscaia. Tot i així, la distància en vots entre el PNB i Bildu (35,2% a 32,5%) és molt menor que la d’11 punts (39,1% a 27,9%) de fa quatre anys, cosa que indica no només que Bildu ha pujat, sinó que tenia molt vent a favor. ¿Per què? Bildu és l’única alternativa basca implantada a un PNB que ha governat des de 1980 (excepte el període de Patxi López de 2009-2012), i com que ETA va deixar de matar el 2011 (i es va dissoldre el 2018), una part de l’electorat veu en Bildu (coalició de tres partits, de la qual només Sortu, el principal, és hereu de Batasuna) un actor polític més i l’única opció davant l’statu quo.

A més, Bildu ha pujat sis escons perquè se n’ha menjat tres dels sis que Podem va tenir el 2020. Els altres tres han anat dos al PSE i un a Sumar. Podem, que va guanyar les legislatives basques el 2015 i el 2016, ha desaparegut, mentre Pablo Iglesias passava d’aspirant a poderós vicepresident de Sánchez a propietari del bar Garibaldi. I la coalició de Yolanda Díaz no sembla poder substituir-lo, almenys a Euskadi. Però els altres tres diputats (de sis) que puja Bildu han de venir del PNB, que malgrat guanyar vots ha baixat el seu percentatge a les tres províncies.

Hi havia doncs vent (no huracà), principalment entre l’electorat més jove, a favor d’un canvi que encarna Bildu, amb una imatge menys esbiaixada pel relleu públic d’Otegi, 65 anys i l’històric líder de Batasuna del cessament de la violència, pel més jove candidat Otxandiano, de 40 anys.

El PNB, malgrat la seva bona valoració, acusava la seva llarga estada en el poder i el lehendakari Íñigo Urkullu portava ja tres legislatures (12 anys), i tot i que ben puntuat, recordava les antipàtiques restriccions durant la pandèmia. Amb Urkullu, el PNB hauria tingut sens dubte més desgast. No ha sigut així per l’arriscat i hàbil relleu com a candidat per Imanol Pradales, un any més jove que Otxandiano.

Veterà i pragmàtic

I aquesta operació ha sigut dirigida pel president del PNB des del 2013, Andoni Ortuzar, que va ser abans president del PNB de Biscaia (2008-2013) i director (1999-2008) d’EiTB, la radiotelevisió basca. Ortuzar (61 anys) és doncs un veterà i pragmàtic polític i no només ha sigut la clau del relleu d’Iñigo Urkullu per Imanol Pradales, sinó que és el que va decidir votar la moció de censura contra Rajoy (poc després d’haver votat els seus pressupostos).

Notícies relacionades

El PP aviva la "indignació" ciutadana pel gir de Sánchez

"S’ha de tractar Aliança Catalana com Vox"

El PNB no podia arriscar anar a eleccions contra Bildu havent continuat sostenint el PP en aquella votació. I no només vigila Madrid, sinó que coneix bé Catalunya (en especial l’antiga CiU) i és assistent fix als dinars que organitza Luis Conde a l’Empordà. Sembla que ha tingut alguna relació en la recomposició de ponts entre Pedro Sánchez i Puigdemont.

Les eleccions basques tindran també conseqüències en la política espanyola. Caldrà analitzar-les.