¿Marejol a Euskadi?

Hi haurà, sí, una clara majoria nacionalista del PNB i Bildu (potser un 74% dels escons), però no genera preocupació. ¿Per què? Potser és una anècdota, però el fervor per la victòria de l’Athletic a la Copa del Rei (d’Espanya) ha mobilitzat més que la campanya. A més, no només el PNB descarta una coalició nacionalista, sinó que l’opció preferida dels bascos és la continuació del pacte PNB-PSOE, que sembla segur. I el candidat del PSE, Eneko Andueza, nega amb insistència qualsevol coalició amb Bildu. Encara més, segons l’última enquesta del Govern basc, els contraris a la independència (38%) superen en 15 punts el 23% d’independentistes.

Llavors, ¿tot està decidit i no hi pot haver cap sorpresa? Tampoc, perquè hi ha una inquietud de fons. El 35% creu (contra el 23%) que Euskadi no ha millorat els últims quatre anys. I aquesta queixa no pot generar cap revolució, però sí provocar diversos marejols. El primer és que, per primer cop, el PNB podria no ser el primer partit. Les enquestes diuen que hi ha un empat entre el PNB i Bildu, que podria pujar set o vuit escons. Tot i que poden empatar a 28 diputats (en un Parlament de 75), bufa el vent per a Bildu.

¿Per què? Bildu és vist per gran part de la població, quan han passat ja molts anys des de la desaparició d’ETA, com un partit gairebé normal. Un més. A més, a Bildu hi ha els antics batasunes (com Otegi) però també dissidents de Batasuna i gent procedent d’una escissió del PNB que va ser capitanejada per Carlos Garaikoetxea i de la Izquierda Unida basca (Ezker Batua). I Bildu és l’única alternativa arrelada a la coalició PNB-PSE, que pateix el desgast de molts anys de poder. També està atraient votants de Podem de les autonòmiques del 2020 (sis escons), ara sense nord pel gran desgavell a l’esquerra del PSOE. Tot i que Sumar podria treure un o dos escons. Resum: Bildu és l’alternativa a l’statu quo.

Per això tant el PNB com el PSE s’han llançat a la jugular de Pello Otxandiano, candidat de Bildu i ben valorat, quan va dir a la SER que ETA va ser un "grup armat" i no va voler qualificar-la de banda terrorista. Un error –o hipoteca a un sector batasuna– que el candidat del PNB, Imanol Pradales, i el del PSE, Eneko Andueza, han aprofitat per reviure el recel de part de la població davant una formació que no ha trencat radicalment amb el passat d’ETA.

Però, encara que Bildu guanyi diumenge, la majoria dels observadors creuen que la coalició PNB-PSOE arribarà a la majoria absoluta de 38 escons (els 28 que les enquestes donen al PNB i els 10 que té ara el PSE, tot i que alguns sondejos n’hi donen 11). Però aquesta majoria absoluta podria no aconseguir-se si el PNB perd més diputats dels previstos (ara en té 31) i el PSE no aconsegueix repetir resultats. I això només podria passar si Bildu es disparés més del previst. O si el PP, que té només sis escons, pugés amb força amb el seu candidat, Javier de Andrés, seleccionat per Feijóo i que va ser president de la Diputació d’Àlaba. Si el PP puja dos o tres escons (a vuit o nou) serà un punt per a Feijóo i, per contra, si repeteix els seus sis actuals, serà un contratemps.

Notícies relacionades

El president que dirigirà la seva autòpsia

Receptes per "regenerar" la democràcia

Però fins i tot sense majoria absoluta, Pradales seria elegit perquè a Euskadi la investidura no requereix aquesta majoria, sinó només tenir el suport de més diputats. Així el PNB podria conservar la lehendakaritza sense la majoria absoluta de 38 escons. Sempre, clar, que Bildu no aconseguís més escons que la suma del PNB i el PSE.

Però sense majoria absoluta, la coalició PNB-PSE perdria força perquè per a moltes votacions –com els pressupostos– necessitaria el suport de Sumar, si al final entra al Parlament. O del PP. I si el PNB i el PSE necessitessin el PP el marejol seria més intens. I tindria efectes en la política espanyola. En contra de Sánchez i a favor de Feijóo.