El fiscal passa de mida i difumina l’error de Miguel Ángel Rodríguez

El paisatge després de l’escaramussa mediàtica fiscal com a pròleg a l’acció de la magistrada María Iglesias Sánchez, titular del jutjat d’instrucció número 19 de Madrid, que va admetre divendres, 22, una denúncia de la fiscalia de Madrid contra Alberto González Amador per dos presumptes delictes fiscals (350.951 euros) i un de falsedat, en un contracte de venda de mascaretes, registra uns núvols que han enfosquit, momentàniament, delictes fiscals de manual i han provocat una nova autovictimització de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, per una presumpta persecució a la qual la sotmetria el president del govern Pedro Sánchez, en aquest cas a través d’una investigació contra el seu nòvio.

Després de conèixer-se la informació a través d’una notícia exclusiva d’eldiario.es la presidenta Ayuso va atribuir a Pedro Sánchez, dimecres passat, després de la reunió del seu equip de govern, una "persecució política escandalosa on tot fa pudor de tèrbol", al ser preguntada pel presumpte frau fiscal de la seva parella. "Està patint una inspecció fiscal salvatge que afecta el 2018, el 2019, el 2020, el 2021 i ara pretenen que sigui el 2022 per retardar els gairebé 600.000 euros que Hisenda li deu", va afegir, fent exhibició del seu coneixement de la situació. I fruit d’un estat de nerviosisme visible, va rematar, al parlar de la vivenda en la qual viu amb González Amador: "No és un pis d’un milió, no és meu. Està hipotecat, està registrat mitjançant notari, és legal. No està comprat, com fan tants polítics socialistes amb bitllets en rul·los; tinc el dret a dormir al llit que considero".

La presidenta, doncs, va oficialitzar la presumpta infracció fiscal –"una inspecció fiscal salvatge"– sense allunyar-se del tema, com un tema de la seva parella, i fins i tot revelant detalls de la disputa. Aquella nit, Miguel Ángel Rodríguez, director de gabinet de la presidenta, en la mateixa longitud d’ona que la presidenta, és a dir, plantar cara al tema del presumpte frau de González Amador, va aportar a diversos mitjans de comunicació un correu reservat en el qual es llegia que el fiscal a càrrec de l’assumpte a la Fiscalia de Madrid, Julián Salto Torres, aclaria a l’advocat de González Amador –sens dubte era una resposta a un correu anterior del fiscal– que no veia obstacles per formalitzar un acord de conformitat. Rodríguez afegia als seus interlocutors –per escrit– que aquesta oferta de pacte havia sigut retirada per ordre de "dalt". Diversos mitjans van reproduir aquesta notícia.

Error doble

L’error estratègic de Rodríguez era doble: primer, feia públic un document reservat de l’advocat en la seva relació amb el fiscal i segon, girava la truita al "vendre" que existia una oferta del fiscal per arribar a un acord, una cosa que per ordre de "dalt" havia sigut rectificada.

Aquell dimecres a la nit alguns mitjans de veritat veraços i de qualitat van trucar a la Fiscalia de Madrid, a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia (FTSJM) de Madrid i a la Fiscalia General de l’Estat (FGE). Volien saber si era cert que el fiscal del cas, Julián Salto Torres, havia tingut la iniciativa d’oferir el pacte.

La fiscal superior de Madrid, Lastra, es va negar a fer-ho, tenint en compte, va afirmar, que era suficient amb una nota de desmentiment sense entrar en detalls que eren matèria reservada. El fiscal general de l’Estat, després de l’enviament del preceptiu ofici que li va cursar Lastra negant-se a ocupar-se de publicar el comunicat, en lloc d’ordenar a la direcció de comunicació de la FGE que difongués la nota, la va transmetre a la direcció de comunicació de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que finalment la va difondre.

García Ortiz va decidir que fins i tot amb el segon correu filtrat feia falta publicar una nota explicativa, que no s’havia de limitar a desmentir el que havia difós Rodríguez, sinó a posar negre sobre blanc tota la seqüència dels contactes.

"El fiscal general de l’Estat no pot baixar a la boca del metro a fer un campionat de filtracions amb els lampistes d’una lideressa populista. Ets al capdavant d’una institució de l’Estat, no dirigint una ONG que llancen puré de verdures als quadros que pengen als museus", assenyala un fiscal consultat.

Però Miguel Ángel Rodríguez no és un lampista qualsevol. I estrictament, tot i que les seves amenaces als mitjans han aflorat trets del seu caràcter autoritari, sotmès a una dura prova en el cas del nòvio de Díaz Ayuso, alguns fets mereixen una mica de deteniment quant a la seva moralitat.

L’època de Rodríguez amb Aznar

En la comptabilitat manuscrita del PP que portava Luis Bárcenas, visada pel seu superior, el tresorer Álvaro Lapuerta, apareix el 23 d’octubre de 1997 un pagament de 1.500.000 pessetes. Això ha sigut conegut al seu dia. Però la comptabilitat mecanitzada 1993-1996, desencriptada del pendrive de Luis Bárcenas, va ser entregada al jutjat d’instrucció número 5 de l’Audiència Nacional, a càrrec del jutge Pablo Ruz. La versió completa va ser abocada per l’inspector titular número 82.701 i el policia amb carnet professional 106.594 de la Comissaria General de Policia Científica, Unitat Central Criminalística, secció Informàtica Forense. Però al donar trasllat a les parts, es va ometre la columna d’Observacions.

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

Entre les observacions d’interès figura l’any 1993 un pagament d’1 milió de pessetes "per indicació de J.M." [presumptament José María Aznar], a Pedro Arriola, l’extint guru electoral del Partit Popular. El mes de novembre de 1993, amb el número 50, es pot veure una entrega de 300.000 pessetes "a Sánchez". Es tracta del periodista d’Abc, José Antonio Sánchez, més tard president d’RTVE i actualment de Telemadrid. S’observa: "Indicació de M.A. Rodríguez", llavors director de comunicació del PP.

El 1994 amb el número 53 hi ha una nova entrega, al desembre, aquesta vegada de 400.000 pessetes a J. A. Sánchez. S’observa: "Petició de Miguel A. Rguez". I el 1995, es registra una nova entrega amb el número 36, al juliol, "José A. Sánchez" de 350.000 pessetes i s’observa junt amb el seu nom "M. A. Rod". És a dir: Miguel Ángel Rodríguez.