El PSC evitarà el xoc amb ERC sobre el finançament de Catalunya

Que la reforma del finançament de Catalunya es consolidi com un dels eixos de la campanya de les eleccions del 12 de maig és una moneda de doble cara per al PSC. D’una banda, interpreta que és anar "pel bon camí" en el seu intent d’extingir el procés i centrar la pilota en l’autogovern. Si ERC i Junts parlen de finançament, sostenen, és que s’ha desterrat el referèndum com a reivindicació prioritària. Però alhora es reobre la carpeta del greuge econòmic, aquella per la qual el Govern d’Artur Mas va reclamar el pacte fiscal i el cop de porta de la qual, sumat a la sentència de l’Estatut, va donar ales a l’independentisme. Salvador Illa està disposat a jugar aquesta partida no exempta de riscos, tot i que no té previst detallar en campanya la lletra petita de la seva proposta.

Fa més de dos anys que el PSC treballa en la confecció de la seva aposta, malgrat que públicament no ha anat més enllà de defensar que ha de ser "justa" i "solidària", i que demana al Govern de la Generalitat que s’assegui a parlar-ne. Dos conceptes que s’enfronten al de la "singularitat" i la sortida del règim comú amb la recaptació de tots els impostos que defensa el president en funcions, Pere Aragonès. Sobre la taula, Illa té diversos informes d’experts que s’han sol·licitat a través de la Fundació Rafael Campalans, el think tank del partit, per traçar les línies d’un finançament amb segell "federal".

Presentació del projecte

"Es pot presentar un model, però no unilateralment. S’ha de debatre i dialogar amb la resta de comunitats autònomes", afirmen des de la direcció del PSC. Tenen previst parlar-ne en campanya, però com un tema més dins del seu projecte, que en les pròximes setmanes desgranarà Illa en una conferència. Asseguren que no els "incomoda" que ERC els interpel·li sobre quin és el seu model i burxen en el fet que Aragonès hagi presentat "en temps de descompte" la seva proposta sense que abans s’hagi debatut al Parlament. "Té caires electorals", etziben.

Fins ara, Illa ha anat amb cautela i ha evitat entrar en la concreció de què defensarà el PSC, ja que si el model porta una dècada caducat és perquè ni Mariano Rajoy llavors ni Pedro Sánchez han aconseguit el consens per abordar-lo. No és només que no hi hagi acord entre el PSOE i el PP, és que el tema també genera discrepàncies entre els barons dels dos partits. El líder dels socialistes catalans se centrarà en campanya en les coordenades bàsiques parlant de justícia, d’equitat i de diàleg amb la resta de comunitats, també a argumentar a què vol destinar aquest millor finançament.

El principi d’ordinalitat

En el seu objectiu d’evitar tirar més llenya al debat territorial, Illa ha esquivat fins al moment, per exemple, una aposta pública i notòria pel principi d’ordinalitat, és a dir, que Catalunya no perdi posicions en el repartiment de recursos que rep –ara és la desena– en funció del que aporta –és la tercera que més contribueix al sistema de règim comú–. Es tracta d’una demanda que el PSC va aconseguir introduir en la Declaració de Granada que va firmar amb el PSOE l’any 2013 i amb què va enterrar la defensa del dret a decidir, però que continua coent en altres autonomies, com Andalusia.

Quan se li pregunta si el seu model defensarà aquest criteri, Illa procura passar-hi de puntetes, tot i que deixa caure que, efectivament, aquesta ordinalitat és al radar del PSC des de fa anys en els termes en els quals recull l’Estatut. Si una cosa té clara el líder dels socialistes catalans és que prou difícil és la legislatura estatal com perquè sigui ell qui obri una nova bretxa amb Sánchez, així que no farà cap pas que no tingui prèviament el vistiplau del president. En això s’agafa ERC per anticipar que el que defensi Illa no serà prou ambiciós per a Catalunya.

El precedent del 2008

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

Queden ben lluny escenaris com el que en la negociació del finançament el 2008 es va situar el president José Montilla davant Zapatero: "José Luis, el PSC vol el teu bé i t’estima, però encara estima més Catalunya". Era l’avantsala d’un complex estira-i-arronsa perquè les bases del finançament autonòmic traçades per Pedro Solbes, el llavors vicepresident i ministre d’Economia, no satisfeien el PSC. Però llavors Catalunya no havia viscut encara el procés. De fet, el mateix Montilla alertava que la negociació financera era clau per fer front a la "desafecció".

"La negociació va ser dura i tortuosa, però el PSC no es va aixecar de la taula multilateral i les autonomies del PP van acabar comprant el model", defensa un ex alt càrrec que va viure de prop la cuina del finançament avui vigent. La qüestió és si ara el PSC i el PSOE aconseguiran treure de l’encallament la reforma.