El PP forçarà el Senat a exigir al Congrés la retirada de l’amnistia

El grup del PP al Senat proposarà un ple a la Cambra alta per exigir formalment al Congrés que retiri la llei d’amnistia. Aquesta iniciativa, anunciada per la portaveu conservadora, Alicia García, en una interpel·lació al ministre Félix Bolaños, implica un xoc entre les dues institucions. La senadora va afirmar, com defensa la mateixa Mesa de la Cambra alta amb majoria absoluta del PP, que la norma suposa "una reforma constitucional encoberta" i que no s’ha tramitat d’aquesta manera.

Els populars aposten per celebrar un ple on es requerirà formalment al Congrés que presideix Francina Armengol la retirada de la proposició de llei orgànica. La Cambra baixa tindrà un termini màxim de resposta de 30 dies i si no ho fa o la seva resposta és negativa (com serà) el següent pas serà portar al Tribunal Constitucional el conflicte de competència.

L’informe de la secretaria general de la Cambra alta en què es recolzen els populars per fixar la seva posició plantejava precisament "aquest xoc entre els dos òrgans constitucionals" que es produiria en dues fases. La primera i essencial és el ple anunciat per la portaveu, i només després d’aquest tràmit el PP podria demanar la suspensió cautelar del procediment legislatiu al TC.

Els lletrats del Senat han sigut molt crítics en els seus informes jurídics, reiterant que la llei d’amnistia del Govern i els independentistes és "un frau constitucional" i assegurant que afecta la separació de poders.

El debat polític entre García i Bolaños també va comptar amb un important intercanvi de retrets. La portaveu del PP va assegurar que el Senat és una Cambra de representació com ho és el Congrés. "Aquí controlem i no som parlamentaris de segona perquè no estem disposats a doblegar-nos", va dir al titular de Justícia. També va insistir a advertir de les conseqüències que tindrà "la gestació d’aquesta amnistia corrupta". Bolaños va respondre amb una tirallonga de crítiques cap al PP per plantejar ara aquest conflicte i felicitant-se pel fet que la Comissió de Venècia, segons la seva opinió, hagi avalat la norma

L’òrgan assessor en matèria constitucional del Consell d’Europa també serveix per promoure enfrontaments entre els dos grans partits. Cadascú en fa una lectura. El Govern creu comptar amb llum verda perquè la Comissió considera que la reconciliació social és un motor reconegut per a les amnisties, i el PP considera que està ple de clatellades al PSOE per haver utilitzat un tràmit d’urgència i perquè adverteix que les amnisties no es poden fer mai per a individus específics.

El primer xoc, a la Mesa

Amb l’arribada de la llei d’amnistia a la Mesa del Senat es va produir el primer gran xoc entre PP i PSOE. L’origen del conflicte va estar en la proposta que els populars van portar per començar la tramitació de la norma, assumint que no hi havia cap altra opció perquè la Constitució així ho exigeix en l’article 90.1. El text, de set pàgines, és ple de retrets i advertències sobre la seva possible inconstitucionalitat.

Notícies relacionades

L’oportunitat

¿Què proposen per a Barcelona?

El PSOE es va negar a participar en la votació d’aquesta proposta, entenent que l’admissió a tràmit es produeix "sempre directament" amb les lleis que arriben del Congrés, i rebutjant haver de votar a favor de totes aquestes consideracions polítiques i jurídiques que aportava el PP. "És una trampa", deien els socialistes. "¡Quina paradoxa!", responien al PP, pel fet que siguin els conservadors "que compleixin amb la legalitat, fins i tot estant tan en contra de la llei", i els socialistes els que no votin a favor de tramitar-la.

L’enfrontament anticipa quin serà el to els pròxims dos mesos al Senat, escenari de l’amnistia i coincidint, a més, amb la precampanya de les eleccions catalanes.