Singular, divers, federal

1
Es llegeix en minuts
Singular, divers, federal

FERRAN NADEU

L’exigència d’un sistema de finançament dels serveis públics just és bastant transversal entre els catalans. La qüestió és quin significat donem al terme just. A l’Estatut del 2006 es va establir que just era allò que respectés el principi d’ordinalitat, és a dir, que abans i després de pagar impostos, Catalunya havia d’ocupar la mateixa posició en el rànquing de recursos disponibles per finançar els serveis públics. El Tribunal Constitucional va dictaminar que una llei orgànica com l’Estatut no podia condicionar una altra llei orgànica com la de finançament autonòmic. Això ho podia fer la Constitució, i per a això era necessària la seva reforma.

Notícies relacionades

Una altra accepció d’un finançament just és la que alguns defensen que es pacti bilateralment entre Catalunya i la Hisenda espanyola. A la manera del concert. Però els constitucionalistes consideren que això només és possible si es reconeguessin a Catalunya els drets històrics que es van reconèixer al País Basc.

La proposta que ha presentat el candidat d’Esquerra el 12M, Pere Aragonès, obvia el que el Tribunal Constitucional ha descartat. Per això parla d’un «sistema singular» i de la recaptació dels impostos per negociar la quota de pagament dels serveis de l’Estat que inclogui també la solidaritat territorial. Veurem si amb aquests jocs de paraules, com a mínim, s’aconsegueix obrir pas a aquest debat. El concepte d’Espanya ens roba ha quedat obsolet després d’episodis com el FLA i la condonació del deute. Però la realitat segueix allà. Catalunya té competències que no tenen altres comunitats, ha de preservar dues llengües, ha de pagar uns preus més alts pel diferencial del cost de la vida. Té singularitats en una Espanya diversa. El federalisme és una manera de conciliar aquestes dues realitats, però cal aterrar-lo. Esquerra no ha de jugar amb les paraules i els socialistes no poden limitar-se a dir que el sistema ha de ser igual per a tothom.