Res és el que sembla
Una altra Espanya és possible
Aquesta setmana hem viscut dos episodis descoratjadors. Dimecres, un president zombie va ser esbroncat per alguns familiars de les 237 víctimes de la riuada del 28-O. Ni aquell moment d’enrojolament l’ha empès a tenir la dignitat de dimitir, no per on va ser o el que va fer, sinó pel que no va fer i on no va ser. Dijous un senador gamarús va convertir una comissió d’investigació en un circ del qual va sortir gratis el president del Govern, que continua sense explicar dues coses inexplicables: per què el PSOE fa pagaments en efectiu al segle XXI i què sabia d’Ábalos quan el va cessar. Episodis com aquest ens porten al fatalisme de pensar que la polarització és inevitable. Però no.
Dimarts, per motius professionals, vaig assistir en aquesta catedral del periodisme ibèric que és La Nueva España a la presentació del llibre de Guillermo Martínez, ara a Acento, Territorio de encuentro. El cartell de l’acte explicava tot sol la tesi de l’exconseller del Principat. El van acompanyar el president asturià, Adrián Barbón, i el president de la Xunta, Alfonso Rueda. Com deia aquell, no cal dir res més. El diàleg va ser una delícia, van defensar les seves idees, sense insultar ni desqualificar, sense convertir la política en un partit de futbol amb esgarips com els de Vinícius i Lamine sinó en un territori de trobada, de recerca de solucions possibles i no d’arengues que encoratgin les baixes passions.
La polarització serveix d’excusa als qui volen vendre propaganda com a informació. Aquesta setmana, una altra catedral del periodisme ibèric ha donat una lliçó a aquesta premsa que es diu nacional per ocultar que és premsa atrinxerada, que mira després de titular. L’exclusiva de Levante que explica que Carlos Mazón va acompanyar Maribel Vilaplana al pàrquing contra el que havien explicat afegida a la del vídeo que la periodista li va mostrar del que passava a Utiel han obert una escletxa de credibilitat en les excuses del president que ha trencat la confiança del seu partit. La cridòria no canvia la realitat; el que la transforma és el coneixement, la informació.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
